Carta al marit maltractador

Un relat de: La Riera del Fluvià

"Estimat" Damià,
No sé què se sent al rebre un ram de roses vermelles de la persona estimada, però puc imaginar què sentiria si en rebés un, tant sols un!
No sé com se sent una al sentir-se desitjada, però sé com em sento quan tu em "desitges".
No sé què és compartir les feines de la llar, però sé quant m'hauria agradat poder-les compartir amb tu.
No sé la satisfacció que sentiria si algun dia em portessis l'esmorzar al llit, però sé la insatisfacció que sento quan te l'he de portar jo.
No sé què és mirar com brillen els estels, junts, abraçats, però sé quant hauria significat per a mi.
No sé l'emoció que sent al rebre una carícia, però sí que he sentit el dolor de les teves pallisses.
No sé què es una alabança cap a la meva persona, però he hagut de suportar tot el pes de la teva humiliació.
No sé què sentiria si m'apreciessis, però sé el que sento quan em menysprees i em rebutges com si tingués la pesta.
No sé què és un sopar romàntic, sota la llum de les espelmes, però sé què és sopar en soledat.
No sé què és passar una vetllada junts, a la vora de la llar de foc, abraçats, en silenci, només sentint l'escalfor dels nostres cossos nus sota una manta, però sé què és passar moltes vetllades en solitud.
No sé què vol dir ser estimada, però sí que sé el significat d'estimar. I, per molt difícil que sembli i per molt ximpleta que ara em senti, jo t'he estimat. Malgrat les pallisses, malgrat el menyspreu, malgrat tot, t'he estimat. No m'hauria importat morir per a tu, però no vull que siguis tu qui em prengui la vida. L'amor és donar sense rebre res a canvi i jo t'ho he donat tot a canvi de res. O no, a canvi de res, no! De tu he rebut menyspreu, humiliació, cops i pallisses. I, malgrat tot, t'he estimat. Però s'ha acabat! Ja no sento res per a tu: ni amor, ni afecte, ni passió, ni admiració, res! Ni tant sols puc odiar-te.
Ara, d'amor em sembla que ja no en podré donar: l'he gastat tot amb tu. Només em queda viure amb dignitat, amb la mica que em queda. Però estaré bé, sense tu, segur.
Laia


Comentaris

  • Una carta que esborrona[Ofensiu]
    Frèdia | 10-01-2007

    He llegit el relat amb el cor en un puny. És realment una carta que esborrona i que plasma, amb una sensibilitat digne d'encomi, el procés de destrucció d'un amor que hauria pogut ser compartit i plaent, però que acaba sent un suplici. Destaco la qualitat humana de la protagonista i el final envaït per la buidor.
    Ha estat un plaer llegir-te.
    Fredia

  • Et vaig dir que et llegiria...[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 10-01-2007 | Valoració: 10

    i (amb moooolt de retard) ho he fet! Des d'aquella nostra tampoc no tan llunyana coneixença a Calafell, vaig dir-te que llegiria alguna cosa teva. Potser perquè quan conec en persona gent que escriu aquí a relats, doncs... m'agrada tafanejar, jejejej!

    I ara seriosament: aquesta carta que contraposa el desig i una realitat cruel i per desgràcia real, em sembla molt ben trobada i oportuna. És una crida a fer aquest gest de valentia, de coratge, que costa tirar endavant i que només és possible des de l'assimilació, per part de la societat, d'un problema que massa sovint queda petrificat per la fredor d'una mera estadística.

    Gràcies per un relat impol·lut (correcció absoluta a nivell ortogràfic, gramatical i estilístic, la qual cosa s'agraeix), per un treball de reflexió (tothom enten el problema, però per a conèixer-lo cal endinsar-se en els detalls, identificar-los i entendre que maltractar no equival només a cops i pallisses) i d'estricta actualitat.

    Encantat de llegir-te, de debò, Pilar. I molts, molts èxits literaris per aquest 2007 que acabem d'estrenar!

    Una forta abraçada,

    V.

  • Molt bé!! Genial!![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 18-09-2006 | Valoració: 10

    Genial!! G-E-N-I-A-L!!!

    Molt expressiu, molt original, molt fàcil de sentir-se identificat pel lector, i la longitud adequada: ni massa llarg ni massa curt en nombre de línies el text.

    Et felicito sincerament. Salut!!

  • És molt expressiva[Ofensiu]
    Yáiza | 31-07-2006

    la forma en que redactes aquesta carta. Ens expliques tota una història d'anys de desamor en una carta de 5 minuts. Fas que agafem mania a en Damià i que patim totes les humiliacions de la Laia.
    Bé, doncs això és tot! Noooo! Tot no, aprofito el comentari per passar-te la cadena! He vist la teva crida al fòrum i aquí t'arriba la resposta, ara ho descobriràs tot! :P


    ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

    Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

    R en Cadena


Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

La Riera del Fluvià

12 Relats

31 Comentaris

17355 Lectures

Valoració de l'autor: 9.45

Biografia:
Em dic Pilar i sóc d'Olot, terra de volcans, des que vaig néixer, un fred 25 de febrer de 19...
M'agrada llegir i escriure -he de confessar que més una cosa que altra-, concreto, més escriure que llegir.
I, fa poc temps que escric. Bé, comptant que vaig començar el 95, doncs 10 anys. No sé si és molt o poc, però m'hi he posat tard. Una ja té una edat. És veritat, no us he dit els anys que tinc. Doncs, mig centenar, ni un més ni un menys.
Continuant amb l'escriptura, encara estic en la fase d'experimentació, és a dir, ho provo tot: narració, micros, contes infantils, haikús i des de fa un parell d'anys poesia. No sé si aixó és bo o dolent, però m'ho passo bé i al capdavall és el que importa. Deixeu-me dir, que em fa il·lusió, que he guanyat varis premis, tant de narració com de poesia.
M'agradarà veure els vostres comentaris si creieu oportú fer-ne algun. Si són positius millor, si no, acceptaré igual les vostres crítiques. Em serviran per aprendre.
Salutacions i que la literatura ens acompanyi. (Ara això potser ha quedat una mica cursi)