Tempestes

Un relat de: La Riera del Fluvià

TEMPESTES

Gotes de pluja es precipiten damunt l'asfalt
escalfat pel sol ardent de la tarda,
el vent udola entre el brancatge
mentre els llamps estripen el cel
i els trons sacsegen la terra.

Adolorida per la fúria dels teus punys,
llàgrimes amargues em rodolen cara avall
mentre el teu ultratge retruny dins meu
i el meu cos tremola, encara, atemorit
pels llamps colpidors de la teva mirada.

Però, després de la tempesta arriba la calma
l'arc de sant Martí desplega els seus colors,
els núvols escampen i deixen veure el sol
tu, amb fals remordiment, em demanes perdó
i jo...jo, estúpida de mi, et perdono.

Gotes de pluja i llàgrimes amargues
es precipiten damunt l'asfalt...



Comentaris

  • Fins quan?[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 30-06-2008 | Valoració: 9

    Quan trigarà a tornar-hi? Hi ha fets que no es poden perdonar.
    M'ha agradat llegir-te.
    Bon estiu!
    Nonna_Carme

  • Un bon relat, sí senyor.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 30-06-2008 | Valoració: 9

    Malgrat que no entenc del tot la finalitat del relat, crec que està molt ben expressat i que pinta molt bé la literatura de la ira.

    Pobre protagonista. Què li passarà? Com és que l'amor ens dóna tantes decepcions en la vida?

    Bé, fins la pròxima lectura, noi. Salut!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

La Riera del Fluvià

12 Relats

31 Comentaris

17355 Lectures

Valoració de l'autor: 9.45

Biografia:
Em dic Pilar i sóc d'Olot, terra de volcans, des que vaig néixer, un fred 25 de febrer de 19...
M'agrada llegir i escriure -he de confessar que més una cosa que altra-, concreto, més escriure que llegir.
I, fa poc temps que escric. Bé, comptant que vaig començar el 95, doncs 10 anys. No sé si és molt o poc, però m'hi he posat tard. Una ja té una edat. És veritat, no us he dit els anys que tinc. Doncs, mig centenar, ni un més ni un menys.
Continuant amb l'escriptura, encara estic en la fase d'experimentació, és a dir, ho provo tot: narració, micros, contes infantils, haikús i des de fa un parell d'anys poesia. No sé si aixó és bo o dolent, però m'ho passo bé i al capdavall és el que importa. Deixeu-me dir, que em fa il·lusió, que he guanyat varis premis, tant de narració com de poesia.
M'agradarà veure els vostres comentaris si creieu oportú fer-ne algun. Si són positius millor, si no, acceptaré igual les vostres crítiques. Em serviran per aprendre.
Salutacions i que la literatura ens acompanyi. (Ara això potser ha quedat una mica cursi)