CARTA A UN DELS MEUS CAPS

Un relat de: Jaumedelleida

Em Pre-jubilo


No vull ni tan sols comprovar si etimològicament la paraula "Jubilació" prové d'algun "latinajo" però és evident que per a tothom, vaja, així ho crec jo, és la sensació d'alegria viva i expansiva que hom sent, sobre tot, més que quan deixa d'exercir un càrrec o una feina per les distintes raons com l'edat, EROS (no d'eròtic, precisament perquè llavors ja seria comiat forçós per assajament), etc, sent per deixar de veure a segons qui. I jo, la veritat, ara em trobo en aquestes circumstàncies. Què vol dir això, que avorreixo tot el meu entorn laboral, inclosos els companys?. No. no, hi ara !, però si que és cert, que, llevat d'alguna excepció, deixaré per fi de rebre i patir les males formes i pautes (i de tant en tant, renys sense motiu aparent) provenint d'algun superior, que malauradament sempre hi sol haver en els centres laborals. Però, ara sé que me'n deslliuraré definitivament d'aquesta pressió i mal estar que m'ocasionava la periòdica trobada i obligada conversa que em suposava l'ésser subordinat seu.

Per sort, entenc que la majoria de nosaltres (els treballadors) som persones com cal, i malgrat la nostra obligació fins ara ha estat la de fer la feina que teníem assignada, cal dir que no tot consisteix en produir, obtenir resultats, redactar informes (que després no serveixen per res, llevat que no sigui per adular a la Superioritat pertinent) i que com a tal, necessitem rebre un bon tracte, ja no cal dir, físic, sinó sobre tot psíquic. El fet que l'únic objectiu de les empreses, (sobre tot les grans) sigui precisament això: aconseguir els objectius que la direcció marca, sense tenir en compte però, que al darrera de tot plegat, de cada sistema, gestió, etc hi ha les persones, amb totes les debilitats i problemàtiques que intrínsecament això comporta, és un greu error. La línia a seguir és creure en l'equip, des de la persona més qualificada fins al darrer treballador i tots junts (repeteixo; tots junts), cercar les formes adients per a la millor gestió de les tasques que l'empresa té encomanades. Només així, és quan una empresa es pot dir que funciona i que va bé.

Ara doncs que, en estar inclòs en un ERO que m'ho permet, aprofito que en tinc els 60 i ¼ d'hora ja d'afegit, per no perdre ni un minut més, la possibilitat d'acollir-me al pla de sortides aprovat reglamentàriament per la que creieu que era únicament la vostra empresa, com si nosaltres no ho fóssim. Considereu-me doncs, a partir d'aquest moment, no un prejubilós, sinó un jubilós del tot, pel fet de no seguir aguantant segons qui, i segons quines formes. Jo seré a partir d'ara el meu propi cap, i de ben segur que, m'esforçaré a que els meus nous superiors, la societat en general (de la qual tots n'hi formem part) se'n ressenti positivament. Prejubilat i content no significa gandul i paràsit, mentre -això sí-, la salut m'hi acompanyi.


Comentaris

  • Jaume, guapetón, m'alegra que estiguis content[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 07-08-2009 | Valoració: 10

    Com dius al final de la carta, jubilat no significa gandul ni desvagat, i el fet de no haver de complir un horari restrictiu et permetrà entomar les muses a l'hora que sigui, tant de dia com de nit. Considera't un priviligiat, atès que tens unes afeccions molt engrescadores, i no em refereixo a jugar al golf (per què no?).
    Es un dia de celebracions. El nostre Jaume està a disposició dels seus fans per al que convingui (això ho dic jo).
    L'enhorabona, xaval!!!

  • FELICITATS !![Ofensiu]
    Núria Niubó | 07-08-2009

    -Jubilació ve del llatí iubilatio, que significa directament, alegria exultant.

    Així és com desitgo que et sentis.
    Amb una exultant alegria, que et faci viure el canvi d'una forma planera i feliç.

    Aquestes paraules les vaig dedicar a un estimat company de feina i ara , en acabar de llegir el teu relat m'han vingut a la memòria.

    Estic convençuda que gaudiràs plenament del privilegi de poder-te jubilar en plena joventut !

    Una càlida abraçada i fins aviat !
    Núria

l´Autor

Foto de perfil de Jaumedelleida

Jaumedelleida

365 Relats

727 Comentaris

369717 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Jaume Climent o Jaumedelleida. Lleidatà d'obligació i devoció.
Considerat un observador ciutadà de la seva ciutat natal, fa que a vegades col·labori amb la premsa local, mitjançant Cartes al Director i d'altres publicacions veïnals.

Autor de la novel·la L'ANSIA (Novel.la tèbia) [Gènere eròtic] Editorial CARPE DIEM (esgotada a llibreries, solament disponible digitalment a través del seu blog: Jaumedelleida

Autor del poemari BATECS (Amors, Enyors, Eros) Editorial:HONTANAR

Correu de contacte: jaumedelleida@gmail.com