Carta a Ell

Un relat de: George Brown

Apreciat amic,
T'estimo com un bon amic que ets, però ja està. Res més.
Voldria demanar-te perdó, però no ho faré, no em mereixo el teu perdó. T'he fet mal i ho sé. Voldria tornar enrere i canviar el passat. Però no puc. Estic enfadada amb mi mateixa per com han anat les coses. Per com m'he comportat. I em sap greu. Ho sento de tot cor. T'he enganyat sense saber-ho. T'he fet tenir esperança quan ni tan sols era una possibilitat. He jugat amb tu. M'he aprofitat dels teus sentiments. M'he sentit desitjada i m'ha agradat. Sóc egoista. Et feia mal, però no n'era conscient. T'he fet mal i ho sento de tot cor.
Vull... desitjo que trobis la felicitat, però lluny de mi.
Estic convençuda que algun dia trobaràs una noia que t'estimi com et mereixes. Com jo no he fet.
Voldria continuar sent la teva amiga i veure't de tant en tant, però no pot ser. Et faria mal. Més mal.
Sigues molt feliç. Allunyat de mi. Oblida'm. Viu la vida, gaudeix-la.
Malgrat tot, espero que d'aquí uns anys els nostres camins es retrobin... i et pugui demanar perdó.
Un petó,

Una amiga penedida.

Comentaris

  • literatura | 22-03-2005 | Valoració: 9

    Jordi!
    És fantàstic el teu relat. Escenifica un fet real i bastant comú en el dia a dia. És fotut l'amor no correspost...

  • Hola Jordi![Ofensiu]

    Fa tant de temps que dec comentaris a la gent!
    Recentment me n'has fet més d'un, i em sabia greu no poder correspondre.
    Prou, anem al gra.

    Carta a Ell. Per començar, aquest "Ell" en majúscules m'ha fet pensar. Serà algun relat amb rerefons místic, potser? La veritat és que després de llegir-lo penso que no calia la "E" majúscula, a no ser que volguessis donar a entendre alguna cosa que a mi m'ha passat per alt (cosa perfectament factible).

    ESTRUCTURA. Estic força d'acord amb allò que un dia, ja fa temps, vaig sentir no sé on ni en boca de qui: dues paraules no són mai millor que una. Bé, jo diria que dues paraules no són sempre millor que una. L'escriptor ha de narrar una història, una escena, o fer una descripció, no posar paraules rere paraules i més paraules pel sol fet de posar paraules i punt.

    Crec que tu també ho veus d'aquesta manera, o almenys ho has reflectit en aquest relat. La brevetat de tot ell sumat a la brevetat de les seves frases (la més llarga, "Estic convençuda que algun dia trobaràs una noia que t'estimi com et mereixes", té 16 paraules), li confereix un dinamisme especial, un dinamisme que efectivament funciona en aquest relat. Un dinamisme que potser seria massa exagerat (deixant apart que potser tampoc seria possible assolir-lo) en un relat descriptiu, per exemple.

    De totes maneres, i com a aspecte, diguem-ne, més negatiu (i que consti que és una apreciació subjectiva meva, per descomptat), a vegades m'ha semblat que tallaves les frases massa en sec. I és que sé de primera mà que l'equilibri és sempre molt difícil de trobar.

    CONTINGUT: ho enllaço amb la brevetat. Vas al gra, sense donar-hi massa voltes, amb determinació. I has provat un interessant experiment: canviar de punt de vista. En això la secció femenina pot indicar-te si has reeixit o no, però jo penso que sí, que te n'has sortit molt bé.

    Et continuaré llegint! Salut, noi, i mil gràcies pels teus comentaris!

    Vicenç

  • T'has posat[Ofensiu]
    brideshead | 01-02-2005 | Valoració: 9

    a la pell de la noia que estimes i que no t'estima....
    Però deixes la porta oberta.... "quan els nostres camins es retrobin, potser et podré demanar perdó"....
    Espero que no sigui cap carta que rebis mai...
    Un petó i felicitats de nou!
    I mira, m'agrada fer-te el comentari "dues cadiretes", queda bonic, oi?

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de George Brown

George Brown

36 Relats

250 Comentaris

69979 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
"Què escriure quan,
el seny posseït pel
vici del sentiment,
fuig cec, vers un mur
de soledat infranquejable?

Només queden records
del naufragi d'un somni,
i els reculls, un per un,
com restes d'un tresor.
Car, són bocins del no-res.

Mira't a l'espill del mar,
al tocador de la lluna!
Allà veuràs qui ets,
veuràs que no ets,
pols d'una nit, més, ... univers.

I curiosament,
quan més entens
la imperfecció del moment,
més t'endinses per fer-lo,
més absurdament perfecte."