Carta a Déu

Apreciat Déu,
Primer de tot voldria demanar-vos disculpes perquè no sé com anomenar-vos, ja que té tants noms que no sé quin us agrada més, per tant si no us sap greu, simplement us anomenaré Déu.
També voldria aclarir-vos que jo no crec en vos. Potser per la meva basant científica, ‘si no ho veig no ho crec', o potser perquè no us entenc. Podria semblar una contradicció, si no crec en vos, com es que us escric? ... m'agradaria compartir amb vos quatre pensaments, reflexions que em venen al cap i que potser son la fons de meu agnosticisme. Quedi clar que no sóc ateu.
Sempre m'he preguntat quina és la seva ‘funció'? Únicament la de donar esperança o té alguna altre ‘feina'? no ho sé, i és el que em fa dubtar. Per la meva educació cristiana (no vaig poder triar, em va venir imposada per tradició cultural), sempre havia sentit que vos sou el creador, l'origen de la vida. Protector de tots nosaltres i guardià de la humanitat. Si realment és així, perdoni que li digui, però tot i començar molt bé, s'adormit una mica.
Em sap greu dir-li, però no puc admetre que vos crees la vida, seria com admetre que no hem evolucionat, que simplement hem canviat i hem après a ‘viure millor'. Em nego a creure que simplement hem estat posat en aquest món per obra i gràcia de vos. Potser ser el creador significa que vareu posar les condicions inicial per que comences el procés d'evolució que ens a portat fins a la vida humana? Si és així, llavors és un geni. Tenir en compte totes les variables, tot l'atzar que ens ha portat fins els nostre dies, no devia ser feina fàcil.
Si la seva tasca és cuidar, protegir i guiar als homes, s'hauria d'esforçar una mica més, ja que no podem dir que visquem en un món idíl·lic. Més aviat, tot el contrari. Estem en un món ple d'injustícies, desigualtats i tragèdies. O potser tot els éssers vius no som iguals per vos? No puc entendre que permeteu que passin coses tan horribles sense intervenir. O simplement pretén que aprenguem dels nostres errors? Una política una mica arriscada i amb un preu humanitari molt alt, si em permet que li digui.
Per tant arribo a la conclusió que si existiu, és simplement per donar esperança, perquè la gent tingui un punt de referència. Quelcom per animar-nos a continuar el camí i no defallir. Un mirall on veure reflectides les acció i valorar-les. Una escala de valors que ens guiï en l'aventura de la vida.
Personalment crec en la bondat dels homes. Som capaços de diferencia el bé del mal per nosaltres mateixos. Que actuem en conseqüència ja és un altre tema.
Finalment vull donar-li les gràcies per mostrar el camí a seguir a tanta gent... però permeti'm que segueixi dubtant de la seva existència. Espero que el meu llenguatge no li hagi semblat irreverent. Perdó si ha estat així.

Un agnòstic dubitatiu.