Carta a Artur Mas

Benvolgut, o no, senyor Artur Mas:

Avui he fet un extracte del meu atrotinat compte corrent. He ficat la targeta groga de La Caixa (aka Mordor) a l’ultramodern caixer que et mostra el teu careto quan operes en ell, he introduït el meu PIN, he seleccionat l’opció que et deixa veure els darrers moviments i he vist que ja he rebut la nòmina del mes de juny. I vés per on, m’he adonat que vostè m’ha robat. No, no es posi les mans al cap. Vostè m’ha robat un 3% del que jo tenia dret a cobrar. A aquesta quantitat s’afegeix al 5% que se’m va retallar ara farà dos anys. Com vostè podrà imaginar, no estic molt content. Però no vull tocar la seva fibra sensible, no sigui que es posi a plorar. I és que no hi ha res més lleig que un president que plora. Per això ja vam tenir al Núñez.

El cas és que estic preocupat. Perquè amb aquest 8% menys no tan sols no podré estalviar sinó que, a més a més, hauré de baixar el meu consum. I com que hi ha moltes persones com jo (bé, malauradament pitjor que jo) suposo que també aquestes persones de classe mitja baixaran el seu consum. Sortiran menys, segons quines coses ja no les menjaran, deixaran de fer determinades activitats i, en definitiva, provocaran un descens acusat en el consum de molts bens i serveis. Aquests bens i serveis els fabriquen i els proporcionen empreses. Aquestes empreses tenen treballadors i treballadores. Si facturen menys, és possible que hagin d’acomiadar treballadors. Si acomiaden treballadors, augmentarà la despesa social perquè hi haurà més gent a l’atur. Si augmenta la despesa social, el senyor Moody’s i la senyora Merkel es posaran molt i molt nerviosos. I si es posen molt i molt nerviosos, vostè i mister Rajoy l’invisible retallaran aquí i allà. Per exemple, en un atac d’imaginació tornaran a retallar-me el sou (a mi i a moltes persones més). I si em retallen el sou (a mi i a moltes persones més) el consum tornarà a baixar. I ja no continuo perquè aquest conte crec que ja l’he explicat. Ja sé! No m’ho digui! El que passa és que no tinc ni idea d’economia. És veritat!

Però avui vostè m’ha robat! Què collons!