Canvi de parella!

Aquella colla havia llogat una masia a la plana, al costat d'un cementiri. Per això era tan barata! Eren dels que s'enreien del mort i del qui el vetlla. Apart que els seus morts ja els havien visitat aquella setmana, visita obligada de cada any, deixat un ram de crisantems o de margarides d'hivernacle i havien, també, mirat de pensar poc i anar per feina en aquella feina per la qual mai no tens cap cara preparada.

La casa disposava de llar de foc i de molt llits. Indispensable.

La nevera no funcionava bé, però deixant els aliments a fora a la serena es conservaven. Total, per tres dies!

La Berenguereta (odiava el seu nom i s'havia de fotre) hi era amb el seu home, en Cels. La Carme amb l'Ernest, la Sofia amb en José, la Maite amb en Carles i la Rufa amb en Llorenç. La colla. Feia més de trenta anys que sortien junts cada dos diumenges i que passaven junts alguns ponts. Costum. I ben instaurat, amb arrels, invariable.

Aquell pont de Tots Sants havien llogat un cantaire de mantras i gurú per donar un toc macabra a la castanyada i perquè en Gelio ho feia per pocs xavos, no ens enganyem. El farien dormir a la cort i com que era crudívor ja s'espavilaria amb la seva teca.

En Gelio va dibuixar amb les ungles dels peus (llargues i esmolades com coltells) un cercle davant la masia. A la nit, a les dotze tocades, s'hi van asseure i els va fer prendre ayahuasca, un bolet al·lucinògen. Si amb cinquanta anys i escaig no podien fer allò, tots havien pensat, més val plegar. Estaven en aquella edat de tornar-se agosarats en una progressió més geomètrica que aritmètica.

El vent udolava. La lluna sagnava. Els estels es tornaven malèvols. El cementiri obria la seva boca teranyinosa i gelatinosa i deixava que els morts vivents poguessin gaudir i fer gresca. Tot ben vulgar, al cap i a la fi.

Però la Rufa tenia la seva darrera menstruació (ho van intuir) i aquest fet els prohibia res que no fos adorar les compreses que li quedaven i la seva portadora. Quan la dona va anar a canviar-se al lavabo -petit i cutre, fosc- ...allà eren tots! El xiscle que va proferir hagués eixordat la millor oïda...Es va desmaiar i se la van endur per tal d'idolatrar-la i satisfer-la amb un kamasutra que només aquells éssers coneixien (i que no compartiran!).

La Rufa va ser substituïda per una ànima en pena que la va clonar. En Llorenç podia agrair-ho: de seguida va voler endur-se'l al catre a fer de tot i més...i duien mesos de sequedat!

Mentrestant, els altres, intentant mostrar-se aliens als gemecs continus de la parella, ballaven al voltant d'una roca a la qual Gelio havia dibuixat una cara, amb tan poca traça que la Sofia no va poder-se aguantar el riure i va caure per terra partint-se el pit. Allò va excitar moltíssim en Carles, que va haver de dissimular una erecció espectacular que a ell mateix va sorprendre (feia tant! i ara aquella de la colla el posava així!).

Sort que Gelio havia començat a tocar un tambor tribal de sons que convidaven a deixar-se anar de forma ancestral i salvatge. El cos anava sol i la colla d'amics picava de peus a terra tant fort que si haguessin trepitjat raïm l'haurien anul·lat.
El terra cremava, la pols s'aixecava. El brancatge dels arbres ballava al compàs amb ells. Gelio somreia amplament mostrant un dentam gros amb geniva descalça. En Cels, que era dentista, va pensar que allò era problemàtic i gens convenient. Va acostar-s'hi per tocar-li com ho tenia. Molt mal fet. Va perdre un dit. Gelio, feliç, el triturava i l'assaboria. Cels, per evitar la hemorràgia, s'hi va lligar una rasta del gurú, que li va arrencar, i l'altre ni cas.

Cels i Gelio es van quedar mirant. Els ulls dels dos homes mostraven nerviacions exagerades. Van marxar cap al gran lledoner. Allà sota van fer moltes coses, moltes, i que no poden ser explicades (l'autora no disposa de prou rombes!).

Els que van quedar van optar per aprofitar i tastar-se entre ells i cada cinc minuts canviaven. AvIsava la Berenguereta, que era corredora aficionada i disposava de cronòmetre, l'únic que duia, apart del tanga negre amb flors daurades brodades.
Els intercanvis eren satisfactoris i jugaven a fer barreges de tres, de quatre, de tots...es divertien d'allò més!

Aviat va ser de matinada. Fresquejava. El nou dia va enganxar la gent adormida, tirada per qualsevol lloc. Els rostres mostraven cansament i felicitat.


Ja tenen la reserva feta per l'any vinent.