Cançó del bes sense port

Un relat de: llacuna

Fa tres dies que et busco amb aquesta barca enmig d'aquest mar immens i temerari. Com que la vista m'ha enganyat tant cops, deixo que sigui la oïda qui m'orienti quan senti la teva veu, així que remo amb els ulls tancats cap on el so em mena.

Et trobo a faltar. I no sé si seràs mort o potser quan et trobi apareixeràs amb un iot de viatges de plaer, un collar de flors al coll, i abraçat per dues dones ben maques.

Qui ho sap! Potser sóc l'única que remo i remo en aquest mar sense fi sota un sol abrasador. El cansament m'està deixant adormida… I si em canso. Qui remarà? Potser m'engolirà un remolí o una onada molt gran. Tot i que potser la vida al fons del mar és més meravellosa que no em penso. Només sé que seguiré remant fins que ja no pugui més Jordi.

Saps! No he vingut sola en aquest viatge. Amb mi hi ha una papallona de colors violetes. Crec que s'ha extraviat o potser ha vingut voluntàriament. No ens ho hem pogut explicar. Però no marxa, està posada al timó… quieta… mirant-me… mirant-nos.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer