Cercador
Cançó de taverna
Un relat de: David Gómez SimóAmb la veu rovellada
pel tabac i l'alcohol
vas buscant l'ultima nota
en el fons d'un got,
mentre seus entre les restes
del gènere humà.
Encara creus sentir
les cançons d'en Tom Waits,
les notes pausades d'en Cohen
i aquell vals que al final
en Bunbury va cantar.
Arrossegués l'ànima
pels carrers de Berlín.
No hi han cabarets
a on descansar els ossos
ni promeses oblidades
que pogué reclamar
- fas girar el que queda
de cervesa a la gerra,
la nit és eterna
per qui no té demà -.
Encara creus sentir
les cançons d'en Tom Waits,
les notes pausades d'en Cohen
i aquell vals que al final
en Bunbury va cantar.
Henry Miller va mentir,
París no és així.
Tu no has trobat
una Anaïs a qui lloà
ni has vist la carretera
d'en Kerouac, tot i patir
molts esmorzars despullats.
En l'Olimp dels deus
no hi ha lloc per a tu.
Ja no hi queden bitllets
a cap estació i vas
perdre el darrer tren
aferrat a l'alcohol,
mentre la nit s'allarga
davant dels teus peus.
Encara creus sentir
les cançons d'en Tom Waits,
les notes pausades d'en Cohen
i aquell vals que al final
en Bunbury va cantar.
Comentaris
-
t'he llegit[Ofensiu]laieta | 21-05-2007 | Valoració: 10
arrel del link que has deixat al fòrum.... i m'ha encantat, jo també vaig arrossegar l'ànima pels carrers de berlin durant uns mesos... però la neu em va espavilar els sentits i em va ajudar a tirar endavant!
petonets.
laieta -
fer una canço...[Ofensiu]monsvariats | 07-12-2006 | Valoració: 10
felicitats m'agradat molt. M'agradaria posr-hi musica i cantarla, si ho faig t'aviso
-
Bukowsky, Morrison, Bauça, Ferrater, D,[Ofensiu]Chen Ruestes | 09-04-2006 | Valoració: 10
I tots els que estaven fora de la via, els que prenien el pols de la vida y la mort, dels viatges acids i els viatges a la desesparacio, entre clavegures i abocadors, pero finalment mirant cap els estels, i a la fi, guispirejar enmig de la foscor...
-
Deixa'm fer un afegitó...[Ofensiu]brideshead | 09-01-2006
L'altre dia, després de comentar-te aquesta amarga cançó de taverna, vaig estar-hi donant voltes i ho vaig trobar. Potser encara em recorda més a aquella estrofa de la cançó d'en Serrat "Helena" (una de les meves preferides) que diu:
"...
al fons d'un bar,
fotent-me un perfumat,
per escalfar-me el cos,
mentre arriba la mort,
per jugar al subhastat..."
Efectivament, el teu poema em va transportar a aquell sentiment trist, decadent i melangiós, de qui es refugia a la taverna sabent que ja no l'espera ningú....
Molt bon any, David, i un petonàs!
-
Un lament desesperat[Ofensiu]brideshead | 03-01-2006 | Valoració: 10
de qui no té cap demà...
"...
Arrossegués l'ànima
pels carrers de Berlín.
No hi han cabarets
a on descansar els ossos
ni promeses oblidades
que pogué reclamar
- fas girar el que queda
de cervesa a la gerra,
la nit és eterna
per qui no té demà -.
..."
Caram, David, has escrit un poema tristíssim. No em preguntis perquè, però a l'inici de llegir-lo, m'ha vingut al cap "De mica en mica" d'en Serrat.
Deixa un regust amarg d'alcohol, de soledat, de tristesa, d'algú a qui ja no li és permés somniar...
Una bellíssima cançó de taverna.
Un petonàs, David, i els meus desigs d'un nou any ple de salut i felicitat, regades amb moltes lletres inspirades!
-
Una bona poesia[Ofensiu]filladelvent | 17-12-2005
que et transporta als carrers humits dels que parles, a les tavernes fosques, plenes d'homes a la barra mentre algú es posa a tocar el piano...
Suggerent i amb sortides originals, com les d'anomenar Tom Waits i Henry Smiller.
-Filladelvent-
Valoració mitja: 10
l´Autor
98 Relats
494 Comentaris
143035 Lectures
Valoració de l'autor: 9.68
Biografia:
I si us plau, Bloom, estigues atent a aquest detall:no omplis la casa de mobles i d'altres objectes,
si us plau, guarda espai per a la bellesa,
perquè la bellesa hi càpiga: una escletxa a la dreta
de qui entra, per exemple.
Que les coses belles siguin el teu lloc de vigia;
doncs el món, com qualsevol altra cosa,
només es torna bell quan per la bellesa és mirat.
Un viatge a l'Índia
Gonçalo M. Tavares
Últims relats de l'autor
- Un encontre inesperat.
- En nom de Déu.
- Subjecte en observació
- El teu nom és vent.
- Mateu Garcés, detectiu privat
- Com ho fareu per arribar al temple?
- Dos cops. Dos.
- La darrera trapelleria.
- Carta al director d'un pare preocupat
- Cançó d'amor (o una cosa així...)
- Corre, corre, adolescent.
- En la mar com en el cinema.
- Una nouvinguda
- L'ombra en un carrer fosc.
- Un estudiant entra en una llibreria...