Cercador
Cançó de bressol per un nen emigrant
Un relat de: Atlantis- Compartir:
Jo volia donar-te aquests gatets
que vas deixar oblidats a casa teva
i el miols que enyoraràs tota la vida.
Però no he pogut, no sóc
cap fada, ni cap mag,
ni puc arrabassar, des de lluny, els afectes
per fer-te’n un present que ara et bressoli.
Jo et donaré una parla
i el mar et donaré
uns olors diferents
i aquesta ciutat gris
perquè t’hi endinsis en un instant sens límits
pintant amb els colors que t’han deixat.
Són motius de gent gran, tots aquests canvis.
No t’espantis si, a voltes,
sents miolar els teus gatets...
a dins del pit.
Comentaris
-
Al nen...[Ofensiu]Annalls | 10-12-2012
Gracies per donar-li tot això, segur que li fara molt bé. Bona cancó.
Anna -
Tendresa [Ofensiu]nadàlia | 25-10-2012 | Valoració: 9
Reculls en aquesta cançó de bressol, que mai no hauríem d'oblidar amb els nostres nadons, nens, aquest cantar a cau d'orella, aquest parlar dolçament, on sembla que l'amor hi nia i s'adorm plàcidament malgrat la incertesa de l'enyorança dels miols deixats terra enllà. Però tu saps ben bé que l'amor matern s'expressa en llengües diferents però és igual de profund i cadenciós a tot arreu. De fet també penso que tots som emigrants d'amics, de barris, de ciutats...i d'enyorances que les cançons amoroseixen. M'ha agradat molt . Una abraçada, per aquí a casa hi corre un gos i també un gat que miola educadament, suaument......
l´Autor
163 Relats
1397 Comentaris
101856 Lectures
Valoració de l'autor: 9.92
