Camins que s'uneixen XI

-Tinc curiositat. - en Sacta es va asseure al costat de la noia. - Quina mena de crim vols cometre?
La noia va alçar les celles.
-M'estàs perseguint?
-T'estic vigilant. - va mirar l'espasa que ella tenia lligada a la cintura. - Em vas dir que no confiés en tu, recordes?
-Vas confiar amb que et deia la veritat? - va dir, intentant sonar sorpresa.
La va ignorar completament, estava observant algun punt entre la malesa.
-No has sentit alguna cosa?
La Clarah es va girar i va dirigir la mirada cap el bosc, en mig segon ja havia respost:
-Hi ha algú.
Es van quedar els dos quiets, amb els músculs contrets, preparats per atacar.
-Tu per la dreta, jo l'esquerra. - va xiuxiuejar en Sacta.
La Clarah va assentir imperceptiblement.
Es van mirar un instant abans de desaparèixer. Es van trobar uns minuts després dins el bosc.
-Res. - la noia va parlar amb veu freda.
En Sacta va observar el seu voltant abans de negar amb el cap.
-Que estrany. - va murmurar.
La Clarah va alçar una cella, però no va dir res.

...................................................................

Era nit de lluna plena, la llum brillava tènuement i deixava veure formes blavoses i ombres ennegrides.
-Em pensava que havies dit que marxaries. - va dir fredament la Clarah.
-Sent sincer, jo també m'ho pensava. - va dir un xiuxiueig darrere seu.
-Què fas aquí, Mac?
-Volien que rebessis cert...objecte. - va dir amb un somriure murri.
La noia el va mirar, interessada i encuriosida.
-Cert objecte?
-Per ser més exactes, un animal.
La Clarah va mig aclucar els ulls.
-No vull en Feng.
-Els tigres són massa cridaners. - va negar. - A tu sempre t'han agradat més un altre tipus d'animals.
-I a tu sempre t'han agradat els que criden la atenció. - va dir amb to mordaç. - Ets un espia pèssim.
En Mac la va agafar per la barbeta i li va fer alçar la cara.
-Doncs sóc el millor. - va dir amb un somriure burleta.
La noia el va ignorar.
-I què em portes?
-En Fly.
La Clarah va fer un lleu somriure.
-Així que ara hem voleu vigilar.
-Em pensava que t'ho agafaries més malament.
La noia va encongir les espatlles amb gest divertit.
-Serà... interessant.

....................................................

-Hauríem d'anar amb més compte.
-Els animals comencen a ser escassos, aquests llops ens estan fent la vida impossible.
Un grup de caçadors parlaven, entre ells la Clarah, intentaven trobar la manera de fer fugir els llops de les seves valls. Es va sentir el crit d'un corb, agut i molest. La noia, com a acte reflex, es va girar i va dirigir els seus ulls marrons cap a aquell animal negre. Els músculs se li van contraure, en Fly ja havia arribat.
-Clarah?
-Què? - va preguntar, distretament, sense deixar d'observar al corb.
-Què en penses?
-Hauríem de caçar-los, necessitem pells.
El corb va tornar a fer el seu crit, els ulls negres li brillaven de forma amenaçant.
-D'acord. - va assentir.
La noia va apartar la vista del corb i va observar als caçadors que l'envoltaven, per una o altra raó li feien cas, tot era culpa d'en Sacta, confiava massa en ella.

.....................................................

-Hauries de prevenir-los. - va dir mentre bevia un glop d'aigua.
-Prevenir-los? De què? - en Sacta la va mirar, sorprès.
-De mi.
-Tan perillosa et creus? - va dir amb mitja rialla, l'home.
Va encongir les espatlles sense respondre. Llavors es va sentir un grall i els dos es van girar.
-Com odio aquestes bèsties. - va escopir en Sacta, de cop.
-Et molesten? - la noia va mig aclucar els ulls mentre seguia observant l'ocell negre.
-Són espies de la mort. - va respondre, tètricament.
La Clarah es va estremir, l'home sempre s'acostava massa a la veritat.
-Són ocells. - va dir amb un murmuri. - Res més.
L'ocell va tornar a cridar.
-Jo no n'estaria tan segur.
Aquell corb va moure el cap a banda i banda sense deixar d'observar-los.
-Em posen nerviós.
La noia va encongir les espatlles i va fer un lleu somriure.
-És un animal, no un monstre.
En Sacta va moure el cap i va riure.
-Segueix posant-me nerviós.
-Per què confies tant en mi, Sacta? - va preguntar de cop, la Clarah. - No tens motius per fer-ho.
L'home es va posar seriós de cop.
-Diguem-ne que és sentimentalisme pur i dur.
-Sentimentalisme? - la veu de la Clarah era indiferent, però es podia notar cert deix de curiositat.
-Sí. - no va donar més detalls.