Camí

Un relat de: instants

Per fi he plorat,
després de molt caminar.

He deixat un cel d'extranys
per tornar a respirar,
aire sense aire que
navega incessant i que
acaricia el meu cos.

Soc ningú, sóc jo.

Per fi he trencat el mirall
de les meves mentides.
M'ha costat, he rigut entre sang
i m'he perdonat.

No tinc res,
Però sé que ara estic aqui.

No vull res.

No tinc por a morir, perquè vaig morir en vida.
Llevar-me cada matí forçat per
les fantasies de seguretat.

Ara pobre, sense un ral,`
però amb la mirada de qui no té por a donar.

Visc.

Amb això en tinc prou.

Sóc lliure de mi mateix.
He trencat el passat, valor per a escoltar-me.

Demà, no ho sé...

Ara sóc jo.

Comentaris

  • Tornar a caminar[Ofensiu]
    jacobè | 20-10-2005

    T'has perdonat i has pogut tornar a respirar.
    Vas morir en vida, però ara, lliure de tu mateix, ets tu.
    Per fi has plorat!
    Un autèntic re-naixement.

  • un camí d'aprenentatge[Ofensiu]
    quetzcoatl | 15-08-2005 | Valoració: 10

    m'agrada el sentit que dónes a aquest camí a vegades tan dur però que sempre es pot no desfer però sí construint a mesura que aprenem a mesurar.

    m'ha agradat moltíssim; net i sincer. Dolorós; real.

    una abraçadassa,

    m

  • recerca...[Ofensiu]
    ROSASP | 31-07-2005

    I tant que es necessita valor per escoltar-se, per perdonar-se si cal, per renunciar a un món que es coneix, encara que en el fons no ens agradi i partir gairebé de zero.
    Però molts cops no hi ha altre camí millor que aquest que clareja desdibuixat, sense promeses ni tenir res lligat. Només amb els intants de saber qui som i cap a on volem anar...
    M'agrada imaginar aquest camí i somriure esperançada.

    Els teus versos són molt intensos i els he sentit molt propers...

    Una abraçada i fins la propera...

  • M'agradat[Ofensiu]
    AINOA | 30-07-2005 | Valoració: 10

    Crec que es escollit el millor camí per ser feliç.
    Si es aixi felicitats.

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de instants

instants

84 Relats

380 Comentaris

96229 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Sóc com sóc, aprenc a viure cada dia, alguns més que altres, però no deixo mai de maravellar-me dels petits desitjos fets realitat.

Crec en la llibertat i en la tendresa, d'ella en faig el meu camí i la meua bandera.

No m'agraden les paraules que no diuen res, no m'agrada perdre el temps.

Arranca-li somriures a la vida, car que et golpegi una i mil vegades, sigues tu, assumint totes les conseqüències, i no deixis mai de SER.


"Me da pena que se admire el valor en la batalla, menos mal que con los rifles no se matan las palabras"

"La poesia militant

Els artistes àcrates, imbuïts del romanticisme llibertari i d'un autodidactisme militant, faran del seu art un viarany cap a la llibertat."

" La cultura anarquista" de Ferran Aisa. Capítol: Dinamita cerebral.