Camí de l'escola

En Quimet duu uns pantalons i un estoig nou. La motxila no és nova perquè li van regalar pel seu aniversari dos mesos abans d'acabar l'escola. Les bambes tampoc no són noves, són velles i estan una mica estripades, però són les que més s'estima. S'ha hagut de barallar amb la mare perquè ella no volia que se les poses. La mare no entén perquè, si els pantalons i l'estoig són nous, ha d'anar amb aquelles bambes; però en Quimet ho té molt clar: és el primer dia de l'escola.
La motxilla és buida perquè no sabrà quins llibres i quin material li cal fins que la mestra li ho digui, però ell ja l'ha emplenat d'il·lusions i bons propòsits.Per primer cop a la vida, ha decidit que vol aprovar ciències naturals, ja n'hi ha prou de fer enfadar la mare, el mestres, les plantes, els animals i els òrgans del cos humà que surten al llibre. Està content, esperançat i ple de nous projectes: cada dia repassarà la lliçó, farà els deures i consultarà l'enciclopèdia. Mai no havia pensat que ell se sentiria capacitat per treure un notable a naturals. Per això duu un estoig nou, perquè vol apredre coses noves.
A l'hora del pati jugarà a futbol, i cal que ho faci molt bé. La mare no ho sap, però és per això que s'ha posat aquelles bambes, són les úniques que li permetran fer molts gols. Vol ser l'estrella de l'equip perquè aquest any ha decidit que li demanarà a la Júlia que sigui la seva xicota. Fa anys que li agrada, de fet recorda com, cada any, ha fet el camí de l'escola pensant en ella. Abans volia sorprendre-la i que fos ella qui decidís parlar amb ell, però aquest any, ha canviat d'opinió: li ho dirà, i perquè ella digui que sí, cal fer molts gols.
Sense adona-se, en Quimet ja he arribat a l'aula. Seu a una taula del mig de la classe - ni massa endavant ni massa endarrere- i així tothom content. Ell perquè els mestres mai no fan massa preguntes als nens i nenes que seuen a tercera o quarta fila. I els mestres perquè no el veuran amb els més xerraires de classe.Quan entra la mestra els explica què faran i que necessitaran. Explica que aquest curs no serà gaire diferent de l'anterior i que poden aprofitar les llibretes,perquè a l'escola han decidit que aquest any no els ensenyaran res de nou. En Quimet, es mira l'estoig i pensa que es podria haver comprat un parell de còmics i haver utilitzat l'estoig vell. Si no volen explicar-li res de nou, l'escola no l'interessa; té ganes d'anar al pati.
El partit és un desastre, el seu equip perd per tres gols a zero i ell ha fallat dures oportunitats. Ha suat molt, potser la Júlia ha vist que era el que més s'esforçava&
Són quarts de dues, en Quimet té gana perquè ja és l'hora de tornar a casa. Quan ja és fora de l'escola, recorda que encara no li ha dit res a la Júlia, les noves il·lusions s'han esvait,però potser encara pot fer realitat un vell somni.
Encara es troba immers en els seus pensaments quan veu que - com sempre- la Júlia ha escollit l'estirat d'en Joan perquè l'acompanyi a casa, passen per davant seu sense veure'l.En Quimet fa mitja volta i se'n torna, mira al terra i veu les bambes que tant s'estima, creu que potser ha arribat l'hora de llençar-les.