C´EST UNE MERDE !!!

Monsieur Rabilloux era d´Alsacià. Baixet grassonet amb ulls blaus, mostatxo important i bon sentit de l'humor i a vegades una mica geniüt.

Xerraire, li agradava fer-la petar. Aquí a Catalunya deia que no tenia gaire gent amb qui parlar francès i jo l´escoltava amb molt de gust, aprofitant per millorar l´idioma.

No recordo el seu nom de bateig podria ser Pierre, François , no ho recordo, més el seu cognom sí, mai oblidaré la seva persona.

A monsiueur Rabiüt, com li deien els companys de treball, no li agradava el xucrut, cosa una mica fora de context, ja que allà la solen menjar, creieu-me que ho he comprovat de primera mà, tot ho acompanyen amb col fermentada. Que consti que no tinc res contra la col, al contrari m´agrada.

Monsiueur Rabilloux el vaig coneixer a una fàbrica en la seva Alsàcia natal, no diré el nom no te importància.
Érem una colla de catalans, ens convidàvem a veure una màquina molt innovadora de teixir.

La rebuda va ser fenomenal, ens feren veure uns power points, uns vídeos , que per cert funcionava tots de meravella. Entre els francesos hi havia Rabilloux, què no se perquè em fitava atentament, segurament devia ser perquè no podia amagar l´escepticisme ,que m´ho mirava. No veia gaire que fos tot tant meravellós, com deien.

Al cap d´una estona vàrem accedir a on fabricaven la meravella, i per cert a part d'uns vint telers vells parats i hi havien una dotzena de nous que semblaven no funcionar gaire.

Monsieur Rabilloux ,era la persona encarregada de mostrar el funcionament. Hi havia una noieta jove una mica amb cara de fàstic que feia anar les maquines. Jo m´ho mirava una mica de lluny, els altres companys estaven entusiasmats, inclús el meu home va dir: Tu sempre hi trobes els tres peus al gat!!!. Ets ocell de mal averany!!

I entusiasmats tots o quasi tots, vàrem tornar a Catalunya esperant els camions amb dues màquines per provar. I varen passar uns mesos i van arribar les màquines i també Monsiur Rabilloux.

Jo li vaig haver de buscar un hotel, un hotel que temps després va esdevenir una casa de putes, llavors era un hotel de 4 estrelles bastant bonic, el que son les coses !. Ara crec roman tancat..

El primer dia en saludar-me ja em va dir, no se pas si anirà. C´est une merde! així tal com sona. I us puc assegurar que ho va ser. No van funcionar mai, per més que Rabilloux, fes els possibles per fer-lo anar. Era patètic sentir-lo parlar amb el seu cap, les seves queixes i a vegades els seus crits. Sempre marxava dient, C´est une merde !!!. Gràcies per deixar-me trucar.

Al cap d'uns mesos va marxar maquinària i Rabilloux. A l´estiu ens va venir a veure amb la seva muller. A mi em va portar un xal preciós fet per ella mateixa, encara el porto moltes vegades. Exlicava que el marit li deia meravelles de mi, i de com l´havia ajudat amb tot. Era com sempre la meva feina, jo no li donava cap importància em queia bé el bon home.

Avui en un restaurant he menjat xucrut amb garró de porc, i he pensat amb ell, Vull pensar deu estar jubilat , allà a la seva Alsàcia natal, tan bonica i verda. I potser alguna vegada es recorda de nosaltres i en les màquines que ell va dir sempre eren una merda!. Segurament envoltat de nets, això si, sense menjar mai xucrut. El detestava!