BUIT

En el fons del més íntim de cada "jo", es troba "quelcom" que sempre ha restat allí. És allò que mai hem deixat eixir potser per por que els vents huracanats dels "tu", el despullen de les seves proteccions i el deixin indefens davant les inclemències de la intempèrie freda i hostil de la soledat d'un mateix.

De tant en tant algun "tu", nou o no però sí diferent, guarnit de blaus i roses, intenta fer reeixir "allò" guardat tan gelosament .

El blau i el rosa són massa suaus, perquè res no pugui resistir el seu encant!. El blau i el rosa són massa insistents perquè la intempèrie freda i hostil de la soledat de cadascú pugui resistir el seu setge i així és que lentament, "allò", comença a emergir.

El procés no és irreversible, però cada vegada que el rosa i el blau apropen les seves suaus tonalitats, un caliu xiuxiuejant inunda la intempèrie freda fent trontollar la soledat d'un mateix. El caliu suau i insistent arriba a fondre el gel acumulat al llarg d'anys i anys de freda intempèrie, deixant al descobert la vulnerabilitat que fins aleshores havia estat oculta i protegida. El desequilibri provocat pel desglaç posa en perill tot el sistema qüestionant els principis sobre els que es fixava i l'obliga a replantejar les seves equacions rígides i perfectes.

Però l'equilibri del propi "jo" no es troba ni en el rosa i blau, ni en el fons d'allò més íntim d'un mateix, ni tant sols en la intempèrie freda i hostil de la pròpia soledat. El secret és en un bagul, enfonsat amb el vaixell del pirata que el va robà del castell encantat d'aquell conte, que l'àvia explicava les nits en que fèiem veure que no podíem dormir, en la infantesa de qui sap qui. Molts han intentat arribar al recòndit lloc de l'oceà que guarda aquest secret. Alguns han perit al intentar-ho, d'altres incapaços de continuar han abandonat el propòsit a la mínima dificultat.

Però no importa, sense més remei….o no?..... els càlids roses es transformen en violetes indiferents i els blaus assequibles en grisos que no podem assolir, de manera que "allò" tan gelosament guardat, la intempèrie freda i hostil, el bagul, el pirata ,la princesa i tota la resta es veuen obligats a retornar al lloc d'on potser no haurien hagut de sortir mai….. O ...potser no?... Potser poden acceptar els nous descobriments .Buscar un nou equilibri lluny, el més lluny possible del lloc que ocupaven abans i construir un nou sistema menys rígid de termes més simples però sobre tot susceptible de ser emprat en la composició d'una melodia nova, diferent a totes les anteriors i independent que els roses i blaus es transformen o no, en grisos inassolibles o en indiferents violetes.