Bogeria?

Molta gent està decebuda perquè pensa que a la vida els models es repeteixen que no som originals alhora de solucionar els problemes, que sempre acabem topant amb la mateixa pedra. Doncs la solució potser és recórrer als bojos, una paraula que serveix per a definir a les persones que són diferents. Les persones que mai ningú no s'escolta, perquè sembla que no coordinen de forma racional i matemàtica els pensaments i que per això,de vegades se'ns fa insuportable escoltar durant unes quantes hores. Preguntem-los com ho veuen tot plegat. Fem-ho en comptes de drogar-los. Escoltem els deprimits, els solitaris, els que criden, els que ploren. Deixem-los que es manifestin una estona amb el seu cercle viciós i quan acabin de fer-ho, segur que ens regalaran alguna alternativa. Potser són la nostra esperança. La diversitat humana que te la clau dels postres patiments. Aquelles sensacions que nosaltres anem portant però no arribem a sentir perquè els trèiem prioritat i les aparquem, però que són allà, fent-nos patir i traient-nos energia. No fem sentir malament "els bojos". No els obliguem a tornar ràpidament al nostre terreny. No els estigmatitzem. Potser es tan en el camí de la saviesa que passa per la confusió. Aprofitem i escoltem la seva energia. I fins i tot abandonem-nos nosaltres també en algun moment a la bogeria de pensar l'impensable.