Bogeria vers tu

Un relat de: 14

Vàrem inventar-nos la nit,

vençent la cobardia,

descobrint els nostres cossos per primer cop,

gaudint d'aquelles mirades,

que desfermaven infinita passió...


Vàrem inventar-nos la nit,

amb el gust de la clandestinitat,

amb el cor nerviós,i la ment tremolosa,

disfrutant de les estrelles que podíem acariciar...


Vàrem inventar-nos la nit,

convertint-nos en tan sols un,

acariciant-nos pell a pell,

amb l'escalfor dels nostres cossos intranquils,

clandestins,nerviosos...estimant-nos


Vàrem invertar-nos la nit,

amb la paraula i la carícia ideal,

l'emoció i la complicitat,a flor de pell...

i la lluna observant.

Comentaris

  • Preciós![Ofensiu]
    Pell de lluna | 11-05-2005 | Valoració: 9

    Pep, t'he descobert avui i m'has encisat! Abans ja he comentat un altre poema teu. Aquest també és genial: tendre, emotiu i tant real! ;)
    Segueix així!

  • fantàstic[Ofensiu]
    utopic | 03-05-2005 | Valoració: 10

    molt real

  • Molt bonic[Ofensiu]
    ITACA | 01-05-2005 | Valoració: 10

    Vam inverntar-nos la nit: preciosa frase
    Es molt maco, dolç, te un encant molt especial, m'ha semblat molt tendre, on tot pot ser si o volen els dos.
    I la lluna obsersant dona molt encant a el poema.
    Felicitats, es precios.

    ITACA

Valoració mitja: 9.67