Blancs com la neu

Un relat de: Endevina'm
Blancs com la neu

Rebregat en el record
de la teva abraçada
cerco aquell instant fugaç
que com el fum
s'esborra quan miro el sostre.

Estiro la mà,
la teva absència m'aclapara.
I entre la blancor dels llençols
com un borralló confós, sento
la seva estesa freda.

Tanco els ulls
i desitjo sentir-te respirar.

Blancs com la neu,
vagarejant per un erm,
són els meus somnis
quan t'allunyes de mi.




Imatge del repte href="https://relatsencatala.cat/conversa/repte-poetic-visual-303-llencols-convocatoria/1118034">RPV 303 - LLENÇOLS

Comentaris

  • Comentari [Ofensiu]
    Joan G. Pons | 20-10-2022 | Valoració: 10

    Relat que respira sensibilitat i tendresa.
    Salutacions,

  • Eròtica en el record: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 27-09-2022 | Valoració: 10

    Un poema senzill i a la vegada amb una eròtica fina, que fa sentir-la quan vaig llegint, a poc a poc. Ho he llegit dues vegades i m'ha agradat el seu bon ritme, que realça amb emoció. Enhorabona, Endevina'm.
    Cordialment.

  • Amor.[Ofensiu]

    Aquestes sensacions fetes poesia amb tendresa i finor, esdevenem un bàlsam de quietud i relax en aquestes tardes de calor. Es un poema que no et deixa pas indiferent, t'empeny a llegir-lo i regellir-lo diverses vegades. M'agrada la musicalitat i com el ritme llisca com la seda. En definitiva, un poema que et fa participar en allò que hom entén el que significa el ver amor.

  • M'agrada![Ofensiu]
    llpages | 26-08-2022 | Valoració: 10

    Un seguit d'evocacions encertadíssimes en el vocabulari i el ritme narratiu. Uns versets senzills que passen tan bé! El cap et balla entre els llençols i l'absència, quasi com embriagat. És curt, però arriba ben endins, un altre prodigi de la poesia. Enhorabona, Endevina'm!

  • buit entre els llençols. [Ofensiu]
    Atlantis | 25-08-2022

    L’enyorança del cos que senties al costat i ara no hi és. Un poema que expressa una sensació agredolça que se sent quan falta la companyia.
    Bon poema.

  • La mà estirada[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-08-2022 | Valoració: 10

    Em quedo amb la imatge de la mà estirada damunt els llençols blancs com la neu, la constatació de la buidor del llit, del respirar, de l'olor del cos absent. Fantàstic, Ferran! Una abraçada.

    Aleix

  • Sentir-te respirar[Ofensiu]
    Helena Sauras Matheu | 25-08-2022 | Valoració: 10

    Bon dia:

    Un poema molt sentit.
    Ai, quan s'està entre la solitud dels llençols, quan es palpa l'absènsia de l'ésser estimat. T'ha sortit una joia de poema, comparació i epítet.

    Felicitats.

  • Anyorança[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 24-08-2022 | Valoració: 10

    Un esplèndida poesia que entre llençols sorgeix una profunda anyorança. La foto representant el buit , molt encertada.
    Cordialment
    Rosa.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Endevina'm

Endevina'm

63 Relats

265 Comentaris

43109 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món.
No soc ningú, no tinc cap carrera, tanmateix, observant el món i a la gent mai no he deixat de córrer, pas a pas, dia a dia.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.
El podeu llegir a "Pseudo Vital"

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.

Quan vaig obrir aquest perfil volia que sols fos de poesia, de renglons curts, com en diuen alguns, però no sempre es pot controlar allò que fas, i vaig utilitzar-lo per fer microrelats, i vaig acabar per esborrar els poemes aquí publicats, ara no sé si tots. Això no obstant, vull tornar a la poesia, en aquest perfil, i deixar que l'homefosc faci les petites històries en un altre lloc, que potser tinc més perfils, i no sempre ho dic.

Els poemes i escrits que aquí llegireu estan penjats a matadegolla, sense revisió, gairebé. Si algun dia me'ls repenso, potser no els podreu llegir aquí, però seran fills del mateix estil i el mateix sentiment.


In memoriam...
Un dia vaig voler donar veu al Lluís, i ara li dic; gràcies, Lluís, per tot.


Ara ja pots descansar...

Sota l'ombra obscura
d'un germà perdut
en el silenci etern
de la foscor muda,
he volgut caminar
passes que no són les meves.
Però el camí m'ha mostrat
que si vols tenir un bon rodatge
les botes que calces
han de ser les teves.

Fent via, sé que arribaré
on mai hauria somiat.
Deixa't de manies
de paraules estèrils.
Caminar junts requereix un esforç,
pensar no és tan fàcil.
No miris enrere
sols trobaràs allò
que a cada moment necessitis,
però no cada moment és el millor
per mirar enrere.

Camina amb mi,
no contra mi,
i jo caminaré amb tu,
no contra tu.

I si ho volem, els dos,
veure'm que
sense gaire esforç,
junts podem fer el camí.



F.


I que l'homefosc em perdoni