Cercador
Bifurcació
Un relat de: George Brown- Compartir:
Cada dia surto a caminar. Cada dia la mateixa passejada, però a la vegada, cada dia diferent. Sempre el mateix recorregut, en busca de la bifurcació, en la qual el meu cos segueix sempre el camí. Sempre a traves del mateix bosc, però tant diferent, cada dia és diferent. Els arbres no estan iguals, no senten el mateix, es mouen diferent, expressen noves sensacions, comuniquen coses diferents cada dia. Em coneixen. Em saluden, saben com estic. Interpreten el meu caminar. Si es cansat i fatigós m'animen, em contagien la seva vida, la seva alegria. Si el meu caminar es accelerat, em tranquil·litzen, em relaxen, em transmeten la seva calma i serenitat. I quan és ell que esta trist l'intento animar amb el meu caminar alegre i viu.
Mentre el meu cos es comunica amb el bosc, el meu cor i la meva ment agafen la bifurcació. Un camí que ahir no hi era i que demà ja no hi serà. Un camí nou cada dia posat allà per mi, que sempre espera el meu pas. Un camí que em transporta a llocs inesperats, llocs somiats, llocs sorprenents. Cada dia el camí és diferent, a vegades ple de gent nova per conèixer, d'altres solitaris, amb tot tipus de paisatges variats i canviants. Sóc capaç de tot. Sóc lliure. Faig coses que mai gosaria fer. Dic paraules que mai diria...
I al final els dos camins es tornen a trobar, llavors el meu cos transmet les seves sensacions viscudes a traves del seu moviment, i el meu cor amb el seu batec explica els nous mons que ha descobert. La meva ment separa realitat de ficció, crea la frontera entre el món real i l'imaginari, però sempre amb el mateix dubte, perquè és fantasia si ho he viscut?
Comentaris
-
M'ha enfonsat...[Ofensiu]Pluja | 27-10-2005
Sí, perquè m'hi he vist. Però no caminant enmig del bosc...
Tinc la sensació que estic arrupida entre la vegetació, mentre el meu cor fuig enrera davant de la visió de la bifurcació...
No vol veure nou mons, no vol conèixer el que li espera fora d'on ell es sent segur...
I mentrestant fuig... -
Perdó![Ofensiu]brideshead | 23-03-2005
És que amb l'entusiasme d'escriure m'he oblidat una paraula, i potser no tindria sentit al llegir-ho:
..... perquè cada DIA prenem una bifurcació....
-
Un relat sorprenent...[Ofensiu]brideshead | 23-03-2005
Ara no sé si és veritat o ho he somniat.... que algú em va dir que aquest relat no era massa bó. Discrepo totalment. I saps perquè? perquè pots fer sempre el mateix camí, veure la mateixa gent, el mateix paisatge.... però res mai no és igual que ahir, ni com serà demà... començant per un mateix. Cada dia que passa som diferents, acumulem camins fets a diari..... i veiem el món, l'entorn, la gent, segons les experiències viscudes i l'estat d'ànim, que tampoc mai no és igual.
I la pregunta final encantadora, i la resposta, al meu entendre: no és fantasia, és que cada dia és, senzillament, diferent perquè cada prenem una bifurcació..... encara que tornem al mateix lloc.
Encantador, per tornar a llegir, i anar treient noves conclusions...
Un petonet! -
camins[Ofensiu]Nicte | 11-02-2005
m'ha agradat la fusió amb la natura, amb arbres q potser són "de carrer" com si fossin menys importants q els del bosc... quina culpa tenen ells d'haver crescut entre formigó i ciment? Clar q ells no poden escollir, tu si, sempre! no és fàcil seguir nous camins, agafar draceres pq ens aposentem a la comoditat d'allò q ja coneixem. Però si, cada dia hi ha un nou camí q potser ens porta a un món q malgrat estar tan a prop ni en teníem conciència...
Nanit!
Nicte
p.d. amb tot vigila al creuar!!!! (pels cotxes i les distàncies i les nostres capacitats!!) jejeje
l´Autor
36 Relats
250 Comentaris
81804 Lectures
Valoració de l'autor: 9.42
Biografia:
"Què escriure quan,el seny posseït pel
vici del sentiment,
fuig cec, vers un mur
de soledat infranquejable?
Només queden records
del naufragi d'un somni,
i els reculls, un per un,
com restes d'un tresor.
Car, són bocins del no-res.
Mira't a l'espill del mar,
al tocador de la lluna!
Allà veuràs qui ets,
veuràs que no ets,
pols d'una nit, més, ... univers.
I curiosament,
quan més entens
la imperfecció del moment,
més t'endinses per fer-lo,
més absurdament perfecte."