Cercador
Besllums.8: La delicada urgència
Un relat de: franz appa- Compartir:
se abre
a la delicada urgencia del rocío
A. Pizarnik
Què queda després de tanta pluja,
després de tanta set, amor meu?
Què queda rere el nostre batec,
tant d’espai entre les mans
que es tocaven fins al deliri?
Què queda, del crit i del silenci,
de l’ofesa pau dels dies exhaurits,
de la tenebra de la llum vessada?
Què queda, en el fred i el plany,
la delicada urgència dels fronts
febrils en la gebra que es dissolia
amb cada mot, en cada carícia?
Què ha estat dit que tu no escoltis,
què ha estat tocat que tu no abastis,
què ha estat vist sense el teu calfred,
la certitud sense recer del pur oblit?
O queda la petjada, si bé tan tènue
del camí que obrírem sobre la rosada
encara tendra, quan trencà l’albada?
Comentaris
-
Xapó !!![Ofensiu]Nonna_Carme | 24-07-2012
Un amor tan gran no es pot oblidar mai . Sempre quedarà un solatge de dolçor i enyor.
Felicitats , mestre !
Una abraçada i bon estiu ! -
Bellíssim![Ofensiu]Frèdia | 15-01-2012
Tens raó. Sovint d’una relació amorosa no queda res tret d’una lleu petjada a la memòria que ens diu que un dia allò va succeir, que no és producte de la imaginació. L’amor que sentim és mudable com l’aigua d’aquell riu a què es referia Heràclit. Ja posats, fins i tot el record és mudable. Un poema-reflexió interessant, franz, molt profund i escrit amb un estil delicat, d’una bellesa corprenedora. La meva admiració.
-
un gran poema franz...[Ofensiu]joandemataro | 08-01-2012 | Valoració: 10
d'una qualitat realment destacada, amb una força i sensibilitat impactants, ple d'imatges tendres i d'enyor...
per rellegir i prendre com a model
felicitats franz
pd.- sobre el teu comentari al meu poema t'he de dir que m'has enxampat el pensament, és realment un intent d'antipoema però en realitat el que amaga és la meva necessitat de defensar el poeta, una font d'expressió de sentiments que necessiten ser alliberats, i encara més en la bogeria actual en la qual malvivim
gràcies doncs per tot i bon any per a tu també
abraçades
joan -
Què queda?[Ofensiu]Unaquimera | 13-11-2011
Què queda?
Queda la petjada,
evidentment,
i queda el vers.
I a cops de vers, queda el poema,
fet de pluja i de set,
de deliris i batecs,
de crits i silencis,
de llums i tenebres.
I a força de poemes, queda la poesia
atrapada entre mots
on deixa petjada
a la nit
i a l’alba
el ser.
Queda la vida.
T’envio una abraçada tardorenca i plena,
Unaquimera
-
Entranyable![Ofensiu]brins | 13-11-2011
Quin poema tan profund i sentit, Franz, et felicito!
La fi d'un amor mai no podrà ser boira esvaïda ni núvol desfet, sempre serà rosada que l'alba recordarà; petjada al cor.
Una abraçada molt forta,
Pilar -
Torno a rellegir[Ofensiu]gypsy | 06-11-2011
i constato que ets un poeta enorme. Quina sort tenir-te a relats!
petó enorme d'admiració! -
Onada[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 29-10-2011 | Valoració: 10
Renoi, aquesta poesia em sona com una onada, com una onada rere l'altra. Un sentiment arriba, darrere seu un altre i un altre. El batec percuteix el cor de l'escriptura i del lector que palpita. Llegiré aquesta poetessa. Una abraçada Frank.
aleix
-
Ostres franz[Ofensiu]gypsy | 26-10-2011
sempre em deixes paralitzada amb aquesta profunditat tan pura que sura i s'enlaira pels teus versos!
!!! -
Potser sí queda la petjada[Ofensiu]allan lee | 25-10-2011
del vol de les abelles,
les naus que naufragaren
el bes que mai
va ser rebut ni donat,
potser enmig del gran oblit
queda un rastre petit
de lluna, d'olor de lliris,
del cos net que vam tindre,
un temps enllà de la remor
de les figueres,
quan el món era tan gran
i encara nostre...
Franz, el teu poema exquisit puja molt per sobre dels nostres horitzons, per esdevenir energia pura...una energia plena de compassió i terror...una abraçada, i tot l'agraïment...
a
Valoració mitja: 10
l´Autor
150 Relats
933 Comentaris
168335 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes
Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.
El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:
(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.
Correu a: antiartistes@gmail.com