Besllums.2: En l'etern ara

i navegant així com llençats al vent,
com ninots temorencs i ardits alhora,
veiem enfora la mar estripada- potser
riu encara- i per dins dels ulls,
contra el cor mateix, totes les hores
de la nostra vida, per si fes falta,
per si la tenebra es fes inabastable.


Llegeixo poemes teus que feia dies no llegia. Dir que són especials és dir poc. Però no puc dir-te gaire més, Franz. No deixis d'escriure.

a

... ens fa forts, i de la tormenta neixen nous follets que et demanen amb felicitat que vals molt, tu, franz, que tu despert i somniant em pregunto què és el que et fa tan extraordinari amb el llenguatge.


Sergi

Arribo al teu poema, amic Franz, a través de la referència que la Mariona hi ha penjat. I com hi arribo tard, em queden poques coses per dir que no hagin comentat els que ho han fet abans de mi.
En tot cas deixa'm dir-te que hi ha una solemnitat quasi espiritual en el text i una sonoritat que amplifica la intensitat de les paraules.
El posaré al meu llistat de preferits, per no haver de buscar-lo quan hi vulgui tornar.

Una abraçada,

A.

Aquest silenci enmig de la remor del brogit de la gent, la capacitat de respirar a fons tot l'aire, tot l'oxigen possible per tornar a renéixer, i aquest punt de fugida a la recerca d'una preuada llibertat. Això és el que jo he sentit en llegir aquests meravellosos versos.

Una abraçada

Érem al riu però ens sabíem ja mar
Érem al riu però ens sabíem ja mar
Érem al riu però ens sabíem ja mar
Érem al riu però ens sabíem ja mar
...

Quan he llegit aquest vers me n'he enamorat. És perfecte!

aquest versos m'inspiren lluita, coratge, i el no defallir cercant una fita que tens, malgrat no ho sigui pròpiament o no la cerquis de veritat, la lluita hi és. Silenci callat enmig del brogit de la gent que no diu res. Restarem expectants.

Bon any Franz!

Ferran

Un poema ple de bells contrastos que juga amb l'expressió literària amb la mateixa facilitat que un nen jugaria amb la seva joguina habitual. Silenci i so, força i fragilitat, llum i boira... perfectes antònims per a explicar poèticament un record íntim i estimat que viu al fons de l'ànima.

He estat fora de Barcelona i no t'he pogut desitjar encara que tinguis un bon 2011, Franz, ho faig ara amb els meus millors desitjos de felicitat al costat dels éssers estimats.

Una afectuosa abraçada,

Pilar

Llums (aurora, espelma, far, ulls) i ombres (vela, pluja, boira, fosca, ala); so (de la multitud, de l'ànima que cruix, del riu, del mar, del vent, de la pluja) i silenci, que creix al pit. Hi ha un treball lèxic molt interessant, unes imatges precioses i, sobretot, aquesta sensació de fragilitat de l'ésser humà davant del temps, la natura, la multitud, i a l'hora de fortalesa davant d'allò que justament ens fa fràgils. Ostres! No sé si m'he sabut explicar, però m'ha agradat molt. M'adono que planteges cruïlles encara que no en parlis directament. Una abraçada i que tinguis molt bon any 2111, franz.

franz, quina quietud traspua d'aquests versos, quina pau ancorada endins, i aquesta precisió en simbiosi amb la bellesa formal del poema.
Crec, que aquest, com d'altres teus, és un poema immens, inigualable.

Me l'agafo per posar al face, amb el teu permís. Si no vols m'ho dius i el trec.


Molts petons, i bona entrada d'any!

;)

Que bonic, franz appa....Perdó pel meu silenci...Tinc ja 70 anys i sóc un poc/molt bleda assoleiada...
El meu entorn no és gaire propici...escric molt. he guanyat alguns premis...però sé de veres que no hi ha cap premi tan gran com el contacte d'un gran amic que no t'ha oblidat...
Aquest ha estat un regal que guardaré sempre amb mi, passi el que passi.
Rep tot el meu amor...............