Avui m'allunyo

Camino, fa fred. M'he deixat la jaqueta i malgrat ser juny les nits encara no són càlides; tot i que potser no és això el que em fa tremolar...
Camino per arribar a casa, però també per allunyar-me. Avui no puc més. Altre cop veig clar que "cor" i "possible" no van junts i necessito posar distàncies malgrat aquesta volta sé que serà més complicat. Vull deixar enrere promeses que demà no es compliran, esperances de "potser avui", paraules dites per quedar bé o silencis que callen el que un cap crida.
Camino per uns carrers que em conec a ulls clucs mentre el meu pensament degusta un combinat de rom i les mans dibuixen línies sobre un paper blanc (un de tants altres que quedarà guardat en un calaix).
Sé que em costarà seguir recte evitant certs moviments que només tenen un sol objectiu "saber-ne", més quan hi ha qui per a prop que estigui sempre serà un autèntic desconegut, però qui sap què hi ha més enllà de la carretera de corbes?
Camino sola, desgranant cada instant de por, cada moment somrigut, cada pas que ara començo a fer, però en la freda nit... Encara veig el seu somriure abans de l'últim adéu.