AU MIGRATÒRIA

Un relat de: brins



Com au migratòria dins un bell paradís de lletres, sempre romania amatent dins el cor dels lletraferits que necessitaven trobar paraules arxivades a la ment. Venerava les mans dels escriptors que li dibuixaven mots, tant com la llum reverencia la bellesa del crepuscle o el fulgor dels estels; preservava l’ànima de la buidor i de la indiferència, tot demanant-li que tanqués els ulls per poder escoltar-la millor.

Un dia, de sobte, arribaren nits llargues i sequedat de pell, cap raig de lluna no la il·luminava perquè terribles monstres d’apatia captivaven l'alè de l'escriptura; fugia la idea i el propòsit, el desig de crear romania en vaga. Ella, llavors, s’allunyà vers un paradís que pogués oferir vivificants senders, camins que esperonessin el cor, i mai no deixà de caminar, mai no defallí…migrà i retornà.

Els seus nous batecs foren tan forts i tan càlids, que pogueren fondre glaceres i escalfar hiverns; avivà nous somnis i ponderà amb coratge el plaer d'escriure; afrontà les tempestes de llanguiment amb roba blanca i lleugera.

Aquesta au, la inspiració, ens pot néixer d’una paraula o d’un gest qualsevol, és nòmada beduí que fugisser va i ve, que apareix i desapareix, i que ens guarda, des de la infantesa, un munt de tresors. És força que aconsegueix treure de la foscor la vida soterrada, els paisatges ocults i les clarors incertes… és vent tan fi, que ens emplena els pulmons de dolç hàlit d’escriure.

Val la pena haver nascut, per poder-la sentir…

Comentaris

  • Fidel companya[Ofensiu]
    príncep del país del vent | 29-11-2014 | Valoració: 10

    Un bell cant a la inspiració, aquesta generosa au migratòria que no sempre es deixa atrapar.

    Mentre tu has escrit aquest text, però, ha estat al teu costat. Felicitats!

    No deixis mai d'escriure!