Aroma d'engany

Tan bon punt vaig entrar a casa, vaig saber que ell havia arribat. L'olor de la seva colònia el delatà. Les notes característiques de la seva fragància preferida s'havien dispersat per l'escala. A mesura que anava pujant el meu agut epiteli olfactori es delectava amb les molècules de lavanda, bergamota, coriandre, sàndal i vetiver que el seu cos havia desprès feia uns minuts. Els aromes em penetraven poc a poc, inundaven els meus sentits i estimulaven totes i cadascuna de les cèl·lules receptores del meu sistema nerviós. En el cervell començaren a precipitar-se els records de diferents moments, llocs i fets farcits de plaer.

Estava a punt d'arribar a la porta de la seva habitació quan el meu nas es sorprengué amb una essència desconeguda. De cop saltaren totes les alarmes del meu subconscient i el plaer que sentia es transformà en sofriment. Era el primer dia que inhalava les notes florals d'aquell delicat perfum femení i fou també, el darrer dia del seu engany.