ARIADNA

Mira, m'ha fet gràcia. Tanta com el pànic que sentí la primera vegada que vaig llegir la nota. Avui he tornat a agafar el llibre per rellegir-lo, sense cap motiu concret, potser perquè quan el vaig llegir no em va acabar de convèncer. "Ariadna al laberint grotesc", de l'Espriu. Se'm va fer feixuc, potser per les corrues de noms que mai he sabut d'on venien, potser per l'estil adust i avorrit de l'autor, qui sap. Amb els poemes musicats per Raimon el vaig percebre més amigable l'Espriu.

No recordo quina va ser la primera vegada que vaig llegir l'Ariadna, però el que ha passat m'ha deixat clar que el vaig fullejar el 2002. A mig estiu. El meu primer fill encara no havia nascut, li faltaven vuit mesos i jo anava atabalat. La meva companya havia decidit que era el moment, havia deixat de prendre anticonceptius i, vinga, a l'atac. No havia estudiat estadística, però sabia que la probabilitat de la fecundació augmentava amb la freqüència de l'acostament del líquid seminal als seus òvuls. I s'ho va agafar al peu de la lletra. No perdonava ni un dia. I els caps de setmana, doble o triple ració, segons s'esqueia. Sort n'hi havia dels dies confirmatoris de la decepció. Però el període de descans acabava aviat i, vinga, sant tornem-hi. Jo me n'anava a dormir abans, amb l'excusa que necessitava calma per llegir l'Espriu, però li era igual. Si em trobava adormit, batzegada i a la feina. Si no tinc en compte que anava una mica esmerilat, tampoc va estar tan malament. I va servir per iniciar-me en la lectura de l'Espriu amb "Ariadna al laberint grotesc" I perquè hi guardés la teva nota que avui he retrobat. M'hi deies que allò que havíem fet una sola vegada havia anat prou malament, estaves embarassada. L'estava llegint quan es va obrir la porta del quarto i va aparèixer la cara de la meva companya, més radiant que mai: "Tinc una molt bona notícia, ho hem aconseguit!"