ARA ESTIC SEGUR QUE VOTAREM EL NOU DE NOVEMBRE....

Després del que va passar el dia de l’Hispanitat a Catalunya tinc clar que votarem el nou de novembre. Ho hem de reconèixer mal que ens dolgui, per cada independentista que es manifestava l’onze de setembre, hi havia pel capbaix tres espanyolistes que es manifestaven el dotze d’octubre. Si nosaltres vàrem aconseguir treure gairebé dos milions de persones al carrer, ells en van treure sis i, davant d’aquesta evidència corprenedora però incontestable, estic segur que votarem.

Mai no hagués dit que a Catalunya hi hagués un clam espanyolista com el que hi ha. D’on van sortir aquests sis milions de persones que, en general, no pengen la rojigualda als seus balcons, però que sí que celebren apassionadament les victòries de la roja? Són, de debò, la majoria silenciosa que ha deixat de ser-ho i ha sortit al carrer per tal de manifestar el seu amor a Espanya? Es que sí, mal que als independentistes ens dolgui.

Hi ha companys independentistes que diuen que la majoria d’aquests sis milions eren gent no catalana. No es cert. No ens fem trampes al solitari. Potser sí que hi havia alguna persona de fora, però quan sis milions de persones surten al carrer és obvi que la majoria pertany al territori, és a dir, són catalans.

Ara la correlació de forces és tant favorable a ells, que estic segur que la consulta esdevindrà constitucional i fins i tot democràtica i fins i tot imprescindible. I per això estic segur que votarem.
O vosaltres creieu que no?