Aquests vespres

Arriba al portal després d'una llarga jornada de feina i d'un camí de tornada que s'ha fet etern. Ha sentit passes al seu darrere, però no s'ha atrevit a girar-se. Tampoc s'ha atrevit a accelerar gaire el pas, això acostuma a empitjorar les coses, així que ha continuat al mateix ritme, buscant a la butxaca la clau per tenir-la a punt en arribar. I ara, per fi, ja hi és.
Treu la clau tant de pressa com pot i l'entafora al pany: mitja volta i s'obre. Entra d'una revolada i tanca de pressa, donant un cop que trenca estrepitosament el silenci de la porteria. S'apropa a l'ascensor més calmada, encén el llum i pulsa el botó perquè baixi. Mentre espera, una ombra apareix a la porta exterior i el soroll d'una clau entrant al pany torna a trencar la quietud. Com presa del pànic, surt corrent escales amunt. Tant és que sigui un vuitè, no té ganes de compartir l'ascensor a aquelles hores de la nit. Al primer replà, quan ja no hi ha perill de ser vista, s'atura per escoltar com s'obre la porta i entren unes passes. L'individu tus. Pel so, sembla un home.
Poc a poc, intentant no fer cap soroll, ella continua pujant escales, no fos cas que l'home pugés a peu i la trobés allà amagada: en el millor dels casos la prendria per imbècil. Però quan ja ha arribat al segon sent la porta de l'ascensor que es tanca. Aleshores opta per pujar tant de pressa com pot, fins que no sigui a casa no estarà tranquil·la.
Ja va pel sisè pis, quan sent que l'ascensor s'atura uns pisos més amunt. "Sisplau, que no sigui al vuitè" es diu, ja al replà del setè. Continua pujant ara més a poc a poc, perquè està cansada i perquè d'aquesta manera deixa temps a l'home per entrar a casa, així no se l'haurà de creuar...
Arriba al vuitè i es troba l'Ernest a la porta.
- Què, ha anat bé la cursa per les escales? -li diu amb to sorneguer.
- És que no volia compartir l'ascensor... -contesta tímida.
- Era jo! És que t'he vist al carrer, anaves davant meu, però no t'he pogut atrapar.-menteix ell. Quan l'ha vista ha decidit no dir-li res i contemplar-la, li encanta veure aquells moviments delicats que fa quan camina... però això ella ni ho sospita
- Doncs m'has donat un bon ensurt!- replica ella. S'acosta, li fa un petó i entren junts agafats. Ara tocarà decidir - o discutir- què fan per sopar.