Aquesta serà la darrera vegada. (Venjança)

Són les quatre de la matinada i em desperto al sentir l'estrèpit de la porta. En Mateu ha tornat a venir borratxo. Tremolo només de pensar en el que m'espera, però aquesta serà la darrera vegada. Aguanto estoicament els cops i els insults; un darrera l'altre, l'un cada vegada més dolorós que l'anterior. L'animal del meu home no s'estranya de la submissió amb la que entomo la pallissa d'avui, ja en són tantes...

Quan es cansa d'atonyinar-me em deixo caure com un sac de patates sobre el llit i ell m'arrenca el pijama. Ara em forçarà. Per molt que cregui que quinze anys de matrimoni li donen cap dret sobre mi, això no deixa de ser una violació. No m'hi resisteixo, és més, m'obro de cames desitjant que em penetri. Ell treu el seu membre erecte tot i anar begut, sempre l'ha excitat sexualment el fet de pegar-me.

Al entrar dins meu, la seva bestial expressió de luxúria i desig, es torna en una ganyota d'incredulitat i desaforat dolor. Emet un crit esgarrifosament llastimós al apartar-se de sobre meu i adopta la posició fetal a sobre el jaç al temps que es dessagna per l'entrecuix.

No el planyo en absolut, ja pot xisclar tant com vulgui. Em dirigeixo al lavabo a rentar-me la sang. L'escàndol no deu haver passat desapercebut al veïnat. Quan arriba la policia ja he llençat pel wàter la fulla d'afaitar que havia fixat curosament la les parets de la meva vagina amb dos trosets de suro.