AQUEST SÍ QUE VIU COM UN REI!

La frase va sorgir en la conversa a l’hora d’esmorzar. No es referien, és clar, al rei “professional” que tenim, sinó a un individu que s’ho havia muntat molt bé a la vida. Tothom ho va entendre i aquí, de fet, s’acabava la història. Però la frase, sentida de passada, va gravar-se al meu subconscient i, a partir d’ella, ha bastit el somni que he tingut. Un somni simple, en un ambient màgic, en el que una vella explicava als infants embadalits i amb l’imaginació estimulada, aquells contes clàssics que són protagonitzats –a banda de fades, bruixes, dracs i nans- per princeses, prínceps, reines i reis que viuen en palaus esplèndids en uns plàcids reialmes. M’he despertat i el vívid record d’aquest somni m’ha fet adonar de l’omnipresència de tot allò que està relacionat amb la reialesa, l’aristocràcia, els títols nobiliaris, la cort i tota la parafernàlia monàrquica.

Als edulcorats contes hi hem d’afegir la fantasiosa història dels Reis Mags d’orient i frases que fan que els nens se sentin importants... Quin vestit més maco que portes, sembles una princesa! Ets el reietó de la casa... També expliquem als infants que a la natura hi ha tres regnes: el regne animal, el regne vegetal i el regne mineral. I que el lleó és el rei de la selva i que les abelles i les formigues tenen la seva reina o que el sol és l’astre rei.

Veiem que les referències reials són presents arreu. En l’àmbit religiós n’hi ha una bona mostra; els guerrillers de “Cristo Rey”, la Cort celestial, el Crist “coronat” d’espines, l’exclamació... Reina Santíssima! el cant de la Salve Regina, el Regne del Cel o l’infern del Príncep de les Tenebres (sembla que el cel és un regne i l’infern un principat) En altres àmbits parlem emfàticament... Noia, aquest pis teu és un palau... Quina calaixera tan règia... Em van tractar a cos de rei... La vaig cortejar molt temps... Quin senyor més cortès... Si juguem a l’ajedrez podem fer escac al rei o a la reina i escac i mat, si s’escau. Si ho fem a les cartes, a la baralla també hi ha els reis: d’oros, d’espases, de copes i de bastos. És una clara referència a les activitats reials?

Seria impensable concebre les grans institucions culturals i esportives del país sense l’epítet reial o “real”... Les “Reales Academias”, els patronats reials, les reials societats, “Las Cortes Generales”, clubs esportius i entitats diverses, tots amb el “Real” davant i... Podríem seguir fins a la saturació, però només de pensar-hi ja m’angoixa. Per tant, com que “Las cosas de palacio van despacio” ho deixarem per a un altre moment. Queda clar, però, que qualsevol pot ser rei o reina d’alguna cosa. Fins i tot jo em podria convertir en el rei del mambo... Amb una mica d’imaginació... és clar.