Aquest sentiment .

Un relat de: Marteta
No ho puc amagar, no puc deixar-ho pasar. No puc aguantar més en aquesta època de indesicions que em marquen la vida, no puc.
No em surt del cor un camvi, un impuls que m'ajudi a borrar-ho tot, a començar de nou. Sense preocupacions.
No puc viure tranquilament, sempre hi ha alguna cosa que m'ho recorda, i fa mal, molt de mal sentir-ho.
No vull seguir així. Vull un perque de tot. Ho sento, soc així, ansiosa per saber la vertadera cara de les coses.. una explicació raonable dels teus actes, de les teves paraules.
No vull esperar més però tampoc et vull agobiar. Estic malament, i penso que si aquest mal estar no ha de tenir un bon final pel que ara val la pena plorar... ho deixaré anar tot amb aquestes llàgimes. Ja vaig venir a buscar-te una vegada, ara ja no, no puc, no em deixa el meu cos. El meu cor batega per tu, però noto que aquests bategs ja no em fan bé, ja no duen passió, no duen ganes, ja no porten aquella ilusió, simplement porten un negre sentiment de despedida; adeu amor meu..

Comentaris

  • L'amor, víctima d'un malentès[Ofensiu]
    Pau Mora | 31-10-2011

    No em surt del cor un camvi, un impuls que m'ajudi a borrar-ho tot, a començar de nou.....
    ....porten un negre sentiment de despedida; adeu amor meu.

    Està molt bé perquè el mateix fet d'escriure el sentiment li dona la solució. Una teràpia fantàstica per a qui no sàpiga a on es trova. És un relat que sobretot fa servei a qui pugui estar en la mateixa situació, que sembla pot ser bastant corrent sobretot en una dona jove. Em fascina com pot ser tot tant exageradament portat a l'extrem, desde luegu jo no ho entenc pas ja que no sembla pas que cap decisió hagi de ser absolutament definitiva

  • Època d'indecisions[Ofensiu]
    Unaquimera | 29-10-2011

    Hola, Marteta que vas Cercant la llum! Des que et vaig comentar “I cridar un fort i segur t’estimo” i et vaig desitjar un bon estiu, no he tornat a saber de tu... però veig que durant aquest temps, has estat forta creativament parlant i has publicat força.

    A mi tampoc m’agrada atabalar ningú, però hi ha vegades que no puc esperar més... i passo... i llegeixo...
    en fi, avui he tornat a passar pel teu espai i he deixat testimoni de la meva lectura, però si no rebo res de part teva, entendré que no és qüestió de tornar i tornar.

    Cadascú és com és, més val acceptar-ho, no creus?
    I la tarodr és una època que sembla abonar les indecions, no et sembla?

    T’envio una abraçada de tardor,
    Unaquimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

226 Relats

392 Comentaris

156711 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Incipient professora de filosofia.

A vegades escric, per compensar tot allò que parl.

@mrtss96