Aquella vegada en Port Roial.

Un relat de: David Gómez Simó

Ahir a la nit, mentre la Teresa i els nens dormien, vaig llevar-me del llit i vaig buscar d'entre les fotografies la teva.

Estaves allí, asseguda en un banc de la plaça del taronger. Duies una faldilla de gassa blava i una brusa de tirants que deixava a l'aire les espatlles recremades pel sol; i, als ulls, aquella mirada d'adolescent entremaliada que va captivar-me des del primer moment.

Havia de ser un parell de dies abans que enviessis el conte, quan l'encant ja s'havia trencat i començaves a mirar-te els altres amb un posat divertit, buscant una nova víctima a qui enamorar.

No ho sé de cert.

A la Teresa li vaig dir que la fotografia l'havia fet en Lluís, que eres amiga d'ell. Però, ara que no està entre nosaltres la mentira em dol i em pesa en l'ànima com una llosa. Han estat tantes mentides de llavors ençà que aquesta no tindria per què ser més que les altres; però, en negar-te, en no reconèixer-te i regalar-li a un mort els nostres dies amb tot el plaer de que no va gaudir, em torna el regust agre de la separació.

De vegades, voldria no haver estat un covard i haver agafat el bou per les banyes. Potser així no hauries marxat i encara correries per la meva vida com ho fas pels meus somnis: nua i riallera com en aquells dies en el pis de la plaça del taronger.

Però, si no haguessis enviat el conte, si no l'haguessis escrit, no hagués estat un covard. Jo sabia -jo creia de fet, doncs la Teresa va llegir-lo i no va captar el missatge darrera de les paraules- que si la Teresa ho llegia descobriria la nostra historia, tant clara per a mi.

"Aquella vegada en Port Roial", el vas titular. Hi explicaves els afanys d'un home gran enamorat d'una noia. Tant clars eren els meus sentiments allí reflectits, tant jo era aquell home, que em va fer por de perdre el que tenia i, com a la historia, no guanyar-te.

Tan vell em veies?. Tan fora de lloc?. Ara m'adono rellegint el conte que va publicar una revista comarcal. Tan poca cosa era per a tu?. Tan sols un joc d'estiu?.

Potser sí. No ho sé del cert.

M'angoixa pensar que vas utilitzar-me, que sols vaig ser un company de llit, ni el primer ni el darrer, que no m'estimaves.

Jo sí t'estimava!. Jo sí t'estimo!.

Perquè vam discutir?. No volies entendre'm. Les meves pors et feien riure, doncs sabies que la Teresa no podia reconèixer-nos dins d'un conte estrany escrit per algú aliè a ella. Jo no volia escoltar-te i, com el mal ja estava fet, discutíem un cop rere altre sense arribar a bon port.

Aquella vegada en Port Roial... aquella vegada en Port Roial... em repetia com si les paraules em portessin a la perdició mentre tu ja no em buscaves i et miraves als altres provocadora.

Record el dolor profund i l'angoixa desesperant de veure com s'acabava l'estiu, el nostre estiu, i arribava l'hora de tornar al càmping amb la família. Era un final anunciat d'ençà el primer dia, però no per això menys aclaparador. A mida passaven els dies et necessitava més. Per això et reclamava. Volia tenir-te al meu costat, sentir la teva olor, el teu sabor, sentir la calor dels cossos ajaguts... però, tu no em tocaves, m'evitaves, cada dia tornaves més tard al pis... i un dia no vas tornar.

Vaig passar tota la nit esperant, tot i saber que era inútil, culpant-me i culpant-te, del que havia succeït.


Fa poc has estrenat la majoria d'edat. Ja deus de ser tota una dona, una dona de debò. Jo m'he tornat molt vell, més del que senyala el calendari, i penso molt en aquells dies. M'agradaria tornar-te a veure, ni que només fos per un moment, de reüll, reflectida en un aparador.

No ho sé.

Quin absurd.



Comentaris

  • Atractiu i [Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 03-11-2006

    intrigant primer, desprès ens mostre el menyspreu i l'agoisme humà amb una certitud aclaparadora, i tanmateix la noia adolescent sembla la que aprofita les seves armes quan ni tant sols sap que les poseeix, i l'home madur, que les té, les abandona per un amor infortunat.

    És un tema complex que tractes amb delicadesa però que hom podria ser molt crític amb l'actitud d'aquest home madur.


    M'agradat com fas anar el fil argumental i com li dones un gir final important.




  • Descrius...[Ofensiu]
    rnbonet | 22-10-2006

    ...molt bé aqueixa sensació frustant d'un amor amagat, i no mútuu; del mascle madur joguina d'una adolescent.
    Enhorabona!
    Salut i rebolica, amic!

  • Només per anar fent boca...[Ofensiu]
    brideshead | 19-10-2006

    Et diré que és un conte preciós.

    "...
    Potser així no hauries marxat i encara correries per la meva vida com ho fas pels meus somnis: nua i riallera com en aquells dies en el pis de la plaça del taronger".
    ...
    "Fa poc has estrenat la majoria d'edat. Ja deus de ser tota una dona, una dona de debò. Jo m'he tornat molt vell, més del que senyala el calendari, i penso molt en aquells dies. M'agradaria tornar-te a veure, ni que només fos per un moment, de reüll, reflectida en un aparador".

    Aquests dos paràgrafs són, senzillament, una delícia. S'hi palpa una sensibilitat a flor de pell i una nostàlgia que no pots reprimir de cap manera.

    De moment, només aquest breu apunt...

    Tornaré quan l'hagi llegit lentament . I per cert, et felicito, també, perquè t'has esmerat amb la redacció i l'ortografia.

    Un petó, David. No em preguntis perquè, però m'ha fet una gran il·lusió llegir aquest conte, força polit i tan ben redactat.

    Fins aviat!


Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de David Gómez  Simó

David Gómez Simó

98 Relats

496 Comentaris

135660 Lectures

Valoració de l'autor: 9.62

Biografia:
I si us plau, Bloom, estigues atent a aquest detall:
no omplis la casa de mobles i d'altres objectes,
si us plau, guarda espai per a la bellesa,
perquè la bellesa hi càpiga: una escletxa a la dreta
de qui entra, per exemple.
Que les coses belles siguin el teu lloc de vigia;
doncs el món, com qualsevol altra cosa,
només es torna bell quan per la bellesa és mirat.

Un viatge a l'Índia
Gonçalo M. Tavares