Apuntar-se (gelosia)

M'ha quedat gravada la cara de la Patrícia quan rebia l'agraïment de tothom, un xic ruboritzada i un molt satisfeta. I també l'escena final, amb ella al mig d'un cercle bellugadís de companys (ara ja ex-companys) que li agafaven la mà, li tocaven l'espatlla, li feien un parell de petons a les galtes: moltes gràcies, et trobarem a faltar, el teu suport ha estat essencial per arribar on som, ets la millor, t'enyorarem, vine'ns a veure quan passis per aquí...
Estic convençuda que aquesta és la situació ideal per ser estimada: fer-se membre d'una associació, col·laborar com una desesperada durant una temporada - sense cap afany d'escalar posicions i sense barallar-se amb ningú, és clar- i després, amb una excusa prou convincent, plegar. M'agradaria, per un dia, ser la protagonista i rebre tants d'afalacs com la Patrícia; o sigui que només cal que decideixi on m'apunto.
Després de rumiar-hi una estona he arribat a la conclusió que la cosa no és tan senzilla, però. Un partit polític és massa compromès; una associació excursionista, massa cansat; els que lluiten contra malalties solen anar a demanar, i això em fa vergonya; a la junta de l' AMPA ja no m'hi puc apuntar perquè el nen plega aquest any; i l'associació de veïns?... res, perquè em coneixen de fa temps... Bé, ja hi continuaré pensant...