aparences estranyes...

Un relat de: vio_ska

Un dia, pel carrer, vaig aturar-me, notava algú pel meu voltant, una presència estranya... no sabia ben bé què era allò... de cop vaig veure la teva ombra, només la teva ombra, reflectida a la paret... com havia d ser...? bella maca, esvelta.. vaig asseure'm al banc del costat d l'ombra , i et mirava, i em miraves, les nostres mirades es creuaven, sobtades les dues de semblar ser correspostes...estem dubtant, no sabem què fer... és de nit, fosc i tot trist... gairebé no hi passa ningú... estem sols al carrer, sense parlar, nomes mirant... mirant i mirant... em decideixo a donar el pas, et començo a parlar, però no em contestes... estàs allà al davant però no dius res...bé... no sé que passa..no se què fer... li parlo? El miro? Sincerament no se què haig de fer... m'ho penso i ho decideixo...: vaig a parlar-li... però... què li dic..? li declaro la meva amistat cap a ell? L'afecte que li tinc? Li explico tot el que l'estimo...? o potser val mes que calli..? no... parlaré... si callo potser perdo alguna cosa, encara que si li manifesto el meu amor, és possible que també hi perdi.. els meus sentiments no saben cap a on anar, estan molt confusos... penso i torno a pensar... està decidit: li explicaré tot el que estic patint per ell, tot el que l'estimo... li diré tot. Em treure un pes de sobre, em sentiré millor...torno a pensar i recordo que nomes es una simple ombra, però pot ser que darrera d'aquesta imatge reflectida a la paret hi hagi alguna cosa mes...haig de reflexionar si verdaderament crec que hi ha alguna cosa... aparentment es una ombra, però només aparentment... noto a la seva mirada algo especial, algo humà i no nomes material... haig d parlar-li. Començo a expressar els meus sentiments i pensaments... de sobte, aquella ombra tan estimada comença a desaparèixer... va aclarantse cada cop més i més, cada cop més clara i transparent...va marxant i em kedo sola de nou, sola al carrer i sense ningú... sola, plorant, dessolada....SOLA...

Comentaris

  • soledat...[Ofensiu]
    ilargiaa | 04-01-2006

    vio, ja sats k kuan em vas ensenya aket escrit vem descobrir una coinsidencia mol maka, penso k la soledat es una por de la societat, no u auria de ser , pero u és.
    trankila, no estas sola
    una abrasada mol forta ;)

l´Autor

Foto de perfil de vio_ska

vio_ska

17 Relats

30 Comentaris

21652 Lectures

Valoració de l'autor: 9.13

Biografia:
vaig néixer un bon dia, del ventre de la meva mare, sense voler-ho, però així ho van decidir. I aquí estic, vivint, sentint, estimant, lluitant, aprenent, estudiant, ....