Anit mentre dormia

L'home se'n va anar al llit, ningú no ho sabia, bé, ningú no, la filla ho intuïa. L'home que arrossegava la tristesa de feia dècades, i que malgrat la seva delicada salut feia còctels de pastilles receptades amb els seus vicis: les cerveses i el fum. Aquella nit quan se'n va anar a dormir, ho va fer per sempre. Tenia tanta por a la mort i estava tant disgustat de com vivia la gent que li envoltava, que l'única, solució? que va trobar va ser penetrar en un profund embriagament, amb el risc que ell coneixia. La inconsciència de sempre va arribar al seu màxim exponent.

Així, aquella nit va ser la darrera. A centenars de quilòmetres, la filla era a una assemblea de dones, tractant de desfer-se de l'enganxós i destructor patriarcat al qual ell hi havia col·laborat. La filla en aquell instant era a l'assemblea asseguda, discutint amb les companyes, una discussió més on es quedava sola, amb totes aquelles joves que segons ella no aprofundien i no cercaven la congruència entre les paraules i els fets. Ella detectava que aquella disconformitat era un element heretat, però aquest cop, amb un enfocament diferent, el de demanar que fets i paraules s'acompanyessin.

En canvi, el cas del pare era tot un altre. Ell deia i ell feia, però les altres havien de fer i dir com ell, no era el seu objectiu donar suport a la coherència de les persones, sinó a la continuïtat de les seves idees, era això el que el desagradava del les altres. Aquella nit va ser la última de la lluita. La filla va anar a l'enterrament i va tenir entre les mans, tot el temps, una branca de pseudo-acàcia, aquell arbre invasor que sortia amb tanta facilitat.