ANIMI

Un relat de: Lluís Berenguer
Volguera ser el teu pensament,
hostatjar l’íntim racó d’estima,
arribar a l’últim desig del teu cor,
i veure si, per ventura, jo hagués estat encertat...
El que compta és la teva consciència.

La sensibilitat, les emocions,
la tendresa, l’amor,
les actituds, les accions...
sols la vida sap valorar,
no ho sents dintre teu?
D’altra manera no hi hauria primavera
als teus ulls, a les teves mans,
i l’art no podria brollar-te,
ni la seva font esguitar
els cors oberts a la puresa.

Dóna’m la mà i no em preguntes on anem,
confia en mi malgrat no veure el camí,
que jo sabré obrir pas d’entre tanta mala herba,
encara que m’esgarrape els braços
i em surten nafres als peus.
Confia en mi, estimada,
i si et canses, abraça’m fort i sospira,
queixat, plora, però no em digues mai que no pots més, no mai!
Oh, Déu! Aquesta mà que estreny val més que la meva pròpia vida,
quant et vull! quant t’estimo! les forces no m’abandonen per tu...
Fugirem de cors orfes de sentiment i de tendresa,
fugirem d’aquesta societat farcida d’envejes i d’odis,
fugirem d’aquells que rebutgen el cant dels ocells i la pau dels seus missatges,
fugirem de desanimats que ofenen la vida.

Si tu vols, aniré a buscar-te paraules a fora d’aquest insult
per posar amistat a una bondat que no troba camins d’acollida...
i restaurar aquest noble art d’espontaneïtat humana
absent d’ulls de contemplació i esguard...
i fer renéixer aquest sentiment que obra l'estima
destruït per la mesquina ignomínia...
i ressuscitar la puresa d’un caràcter
condemnat per la infame indiferència a la sublim sensibilitat.

A fora d’aquest ultratge, si vols, aniré a buscar les paraules,
però, les meves paraules no serien paraules sense tu,
ni sense aquesta harmonia que ens abraça.
Estem connectats, i això és la vida,
som nexes d'unió en aquesta incommensurable trama
anomenada Consciència Universal.

No puc demanar-li al temps que camine cap enrera, estimada,
però, si vols, podem multiplicar per set cada moment d’estima...
aturant-lo i fent-lo etern dintre nosaltres.

Consciència és la negació de la mort,
la seva força és l’amor.

La consciència és el que compta.

Comentaris

  • Així de fàcil.[Ofensiu]
    JoMateix | 13-11-2013 | Valoració: 10

    Fugir amb la persona que estimem.
    Marxar lluny. Molt lluny i ser feliç.
    Tornar a començar.
    Potser demanem massa?

    M'ha agradat molt el teu relat, Lluís.

    Enhorabona.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: