Anem a veure què en diem

L’únic que pots triar del que t’envolta és l’aparença, mai l’essència, i de les persones que t’envolten, ni una cosa ni l’altra, perquè tot està en moviment i el que tens ara, demà no ho tindràs, la gent viva evoluciona, qui té quelcom un dia no tindrà demà si era viu, potser alguna gent sí, però la majoria no, i arribarà un moment que amb tota seguretat, ningú. Hi essències més estables i altres pura brillantor, només reflexos, potser no eren ni essència. I tot això ho he aprés de les persones que van a llocs que semblen bonics però són superficials, perquè hi ha disfresses, i ni es coneixen, i es parla a crits i riuen perquè sembla que tot és molt divertit, no perquè estigui en contra de riure, sinó perquè quan hi ha soroll sembla que és el que més acompanya, amb tan de soroll no se senten ni els riures i surts d’allí sense haver estat amb ningú, practicant la conversa curtcircuitada que no porta enlloc i que es talla aquí i comença allí on no hi cap relació, només per ocupar espai i després et fa arribar a casa solament amb la sensació de companyia. És només això el que hi ha? No, hi falta la pau, potser la companyia i la pau sí que són l’únic que hi ha.