Amputació

Un relat de: DomusSilvestre


AMPUTACIÓ


La podridura anava avançant. Del negre, tons blavosos anaven pujant cap al dors de la mà. Masses vegades havia vist aquella mateixa ferida, aquella mateixa malura, aquell mateix resultat. No podia dubtar, sinó la mort. Li van fer prendre un beuratge de llavors de roselles. Quan la poció va començar els seus efectes el van agafar fort i el van embenar els ulls. En el ritual perfeccionat pels mil·lennis el tallant de sílex va fer de botxí.

Dies més tard de lenta recuperació, beuratges, ungüents, oracions, febres, malsons i plors el pacient va acceptar la falange amputada. Una de les dones l'havia perforada i n'havia fet un penjoll. El nou amulet l'acompanyaria en la nova etapa. El nou home que era havia de ser acceptat. Davant l'entrada de la cova un dels més vells li va allargar una petxina amb el pigment i una canya fina per on havia de bufar. Encara amb el dolor fantasma present va fer el cor fort i va immortalitzar per sempre la seva nova condició.

Milers d'anys més tard, els estudiosos debatien perquè en aquells murs hi havien mans amb dits amputats.



http://www.culture.gouv.fr/culture/conservation/fr/grottes/Pageshtm/MainsN%E9gativesGargas.htm

Comentaris

  • Fantàstic![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-03-2014 | Valoració: 10

    Veus? A partir d'una imatge neix un relat perfectament ambientat més enllà de l'abans d'ahir. És tan real que fa patir i cruixir les dents. La teva prosa ben treballada és la cirereta del pastís d'aquest gran relat. Una abraçada.

    Aleix

  • Per què no?[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 17-03-2014

    Que bé que ens van els microrelats per fer tesis doctorals de tota mena! Enlloc de tribunal aquí tenim el jurat de l'Arc. ;)
    Una bona explicació al misteri de les mans escapçades.
    Abraçades relataires

  • Brillant![Ofensiu]

    Descrit amb precisió un ritual molt misteriós i a la vegada, sinistre. Molt bon relat, la veritat! Felicitats :)
    Edgar

l´Autor

Foto de perfil de DomusSilvestre

DomusSilvestre

15 Relats

85 Comentaris

16384 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Sóc aquí més per llegir que no pas per escriure. M'agrada somriure, cosa que els meus pares agraeixen, donat el cost de la ortodòncia que van haver de pagar.
Vaig néixer el 77, i el primer conte que vaig explicar no era res més que una mentida. D'ençà, els que em coneixen de prop, no em fan gaire cas.