Justícia

Un relat de: DomusSilvestre
Amb en Prudenci hem estat tot el matí al rec, remullant-nos els peus, escaquejant-nos de la neteja de l'horta. Quan la gana ens ho ha dit i hem notat el sol ben alt sobre el clatell hem fet camí per la vora del canal fins a l'entrada del poble. Al apropar-nos hem sentit crits de dones i plors de nens. En Prudenci s'ha esglaiat al veure com un home empenyia el seu pare dins un camió. L'he aturat, no t'apropis, l'he indicat amb el puny clos a la seva espatlla.

Eren una vintena d'homes de bocaterrosa i com en una orquestra de rellotges mal compassats van sonar terribles, els trets. Una dona va xisclar i un dels feixistes la va apuntar amb el fusell. Va disparar. La noia tenia catorze anys.

M'han empés al camió i el senyor Gregori m'ha abraçat. En Prudenci s'ha amagat, li he xiuxiuejat. No sé si han matat la Lola. No he arribat a temps a abraçar-la. Els requetès m'han aturat abans d'arribar. M'han preguntat pel meu pare. No us ho diré mai on trobar-lo, assassins! Els he cridat.
Just! Just! És la veu de la Lola. Em crida, és viva!

D'una coça van fer callar la Lola. Justícia és la que imposarà Déu, li va cridar el guàrdia civil mentre agonitzava. El camió es va posar en marxa. Va aturar-se a pocs quilòmetres. Van fer baixar els detinguts i els van arrenglerar al voral. En Gregori va abraçar en Just. Podrien ser pare i fill, podrien ser camarades, podrien ser comunistes, podrien ser coneguts, podrien ser anarquistes, podrien ser qualsevol cosa, podrien ser tan sols un home i un nen espantats.

És la Lola? No pot ser ella... l'he vista estesa a terra. És viva? I ell? És vell... és en Prudenci?

Una mà tremolosa pel parkinson resseguia els noms de la llossa un per un. Les autoritats donaven per conclòs l'acte i abandonaven el cementiri, no sense abans saludar els familiars de les víctimes del franquisme, amb un caire més electoralista que no pas dolgut pel greuge comès. En Prudenci va arribar al rengle on el cor se li va tornar a parar, com aquell 19 de juliol de l'any 36.

Justo Garijo- Juan Gil - Gregorio Gómez – Francisco Igea ...



El seu pare, el seu amic...tornaven a ser vius en la memòria del poble.

Comentaris

  • gràcies[Ofensiu]
    DomusSilvestre | 03-06-2015

    Aleix, és la història que d'amagat m'explicaven els avis. D'amagat, com si els culpables de tanta barbàrie els puguessin escoltar. Tants anys visquent amb por. Ara que ja no hi són l'he volgut explicar, per donar veu a tants anys de silenci.

  • Homenatge[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 03-06-2015 | Valoració: 10

    Un relat d'homenatge per a totes les víctimes del feixisme franquista, del mal anomenat ejército nacional per no dir animal i un cor encongit després de llegir una veritat com un temple. Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de DomusSilvestre

DomusSilvestre

15 Relats

85 Comentaris

13791 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Sóc aquí més per llegir que no pas per escriure. M'agrada somriure, cosa que els meus pares agraeixen, donat el cost de la ortodòncia que van haver de pagar.
Vaig néixer el 77, i el primer conte que vaig explicar no era res més que una mentida. D'ençà, els que em coneixen de prop, no em fan gaire cas.