(IM)PIETAT

Va gitar blasfèmies carregades de dolor. La llevadora no se’n sabia avenir. Aquell part durava massa: la noia era jove i la criatura s’havia ancorat entre els malucs minsos de la novícia. La mare superiora li escopia resos mentre es senyava.
Hores més tard, amb el plor estroncat de la criatura, la noia expirava l’últim alè.
La llevadora va sortir del convent amb el silenci comprat pel preu d’un pollastre al mes. Camí del poble va veure desdibuixada una ombra prop de la cort dels porcs. La dona abillada de negre va llançar un farcell plorós als animals que amb fúria van assedegar els dies de penitència que els havia infligit la monja. Temorosa, cap cota, trista, dolguda i sense esma, la llevadora va posar rumb cap al seu cau, conscient que el malnom li posaven a ella, quan a dins mateix de la casa de Déu hi habitava la veritable bruixa.