Vade retro

Un relat de: DomusSilvestre
Havia sentit que la nena feia por de veritat. Que girava el cap i treia esputs rabiosos per la boca. Li feia basrda, com a tots, però s'havia de fer el valent. Havia quedat amb tota la colla per veure-la, i aquell diumenge la cua per entrar era llarga. Al voltant de la porta hi havia imatges aterradores que feien intuïr el que experimentarien a l'interior.
Per fi van entrar. Van poder escollir els millors llocs, a les fileres del davant. Un grup de vailetes eren a l'altre banda del passadís acompanyades de les mares. Es cagrien les calces, de ben segur.
Davant seu més imatges gores, altres històries de les que es moria de ganes de veure. Hi havia un paio atravessat per fletxes. Allò prometia! Aquell lloc era el millor del món!
Al cap d'una estona es van tancr les portes. Tota la sala principal de gom a gom. Llavors l'espectació i la tos nerviosa d'últim moment.
El mossèn va aparèixer en escena i el terror el va inundar fins al moll de l'os.

A la sortida, en grupets tots comentaven els renecs de la nena. Aquell dia a l'església de Blair del 1666, mossèn Sydow bé s'havia guanyat un premi al millor actor dramàtic, i la seva neboda la petita Emily Rose, el seu lloc immortal en l'imaginari popular.

Comentaris

l´Autor

Foto de perfil de DomusSilvestre

DomusSilvestre

15 Relats

85 Comentaris

16376 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Sóc aquí més per llegir que no pas per escriure. M'agrada somriure, cosa que els meus pares agraeixen, donat el cost de la ortodòncia que van haver de pagar.
Vaig néixer el 77, i el primer conte que vaig explicar no era res més que una mentida. D'ençà, els que em coneixen de prop, no em fan gaire cas.