AMOR UNIVERSAL

Un relat de: Jaumedelleida
AMOR UNIVERSAL

S’ha escrit que a finals d’any,forces universals,
junt amb l’alineació de planetes propers i llunyans,
generaran un allau d’energia tal, que tots notarem,
però que sols rebran aquells que n’estiguin predisposats.
Jo, personalment, soc dels que no me’n vull escapar.

Pensatiu i capficat, de terra estant,
contemplo el meu interior,
el meu entorn, el meu món, el meu ambient.
Alço el cap, i miro de dia el blau cel,
i en plena foscor, el brillant firmament.
Tota la humanitat, penso, ho fa igualment.

Per això els humans, ens preguntem:
d’on venim, què som, d’on sortim,
per què vivim, i tot i no ignorar la mort,
per què morim, què serem i on anem?
i també, per què tenim un cos i un esperit?

De fet, no ho sabem, però tots ho intuïm.
Hom diu que tot és per l’amor universal,
del qual, la terra n’és nano espurna particular.

Però què és l’amor, en general, es pregunta tothom?
L’amor, com a resposta natural, és l’Ideal,
i és la força que tot ho pot, que mou el món,
és l’equilibri, l’ordre, l’energia que tot ho fa funcionar,
amor és bondat, tret que pel lliure albir humà,
es faci esdevenir aleshores com a força per al mal.

L’amor doncs, essencialment, és el déu que fa existir.
I per això, a aqueix ser suprem, diguem-li com li diguem,
i a aquest món en el que ara estem, els estimem tant.

Em veig en el deure, personalment, d’haver-ho d’agrair,
ja sigui en forma de vers, resant, amb cants o danses,
però ara, en aquests moments deixeu-me dir-ho així:

T’estimo mare Terra
per tot el que m’has vingut donant,
i seguiràs, generosament, donant-me.

Per això, gràcies arbres, peixos, animals,
mar, vegetals, progenitors, aigua, minerals i aire.

T’estimo déu Sol
pel teu brillant i continu escalf,
i per seguir, permanentment, il•luminant-me.

Per això, també gràcies per ser-me tan vital,
pel teu l’alè, per la llum, per tot plegat.

Us estimo estels
que juntament amb vosaltres, amics astres,
sou el millor remei per, contínuament, guiar-me

Us en dono tanmateix les gràcies, pel misteri que dúieu,
pel vostre etern brillar, per l’encanteri, per estar allà dalt.

Estimo tot allò que em suposi amor i energia,
rebent-t’ho tot de bon grat, fent-ne ús acurat i lleial,
per, gaudint-ne, oferir-ho com agraïment a la vida.

És una manera involuntària de rescabalament,
per la pau interior que em dóna i per la seva alegria.

Estimo encara molt més, el més enllà, l’esdevenidor,
si bé, amb especial neguit i atemoriment,
esperant de l’infinit, sàpiga, merescudament, complaure’m.

Només puc sentir de forma anticipada, agraïment,
que fa que em senti senzill, humil però ple de temor.

No sé, de fet, on raurà, finalment, el meu esperit
quan sigui l’hora d’haver d’esbargir cos i ànima.
I si per obra de reencarnació, s’esdevé, -com pensem-
dins d’una nova i superior dimensió, la meva ànima,
vull que el meu destí, sigui, eternament, posseïdor del millor reialme.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Jaumedelleida

Jaumedelleida

365 Relats

728 Comentaris

369813 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Jaume Climent o Jaumedelleida. Lleidatà d'obligació i devoció.
Considerat un observador ciutadà de la seva ciutat natal, fa que a vegades col·labori amb la premsa local, mitjançant Cartes al Director i d'altres publicacions veïnals.

Autor de la novel·la L'ANSIA (Novel.la tèbia) [Gènere eròtic] Editorial CARPE DIEM (esgotada a llibreries, solament disponible digitalment a través del seu blog: Jaumedelleida

Autor del poemari BATECS (Amors, Enyors, Eros) Editorial:HONTANAR

Correu de contacte: jaumedelleida@gmail.com