Amor distant

En tornar
de mon passeig diari,
com cada nit
gairebé sense sopar,
viuré de nou
el pròdig neguit
del meu món imaginari.
Me n'aniré
com sempre al llit
i m'agafaré al coixí,
ben fort,
com si et tingués ja
entre les meves mans.
Serà llavors
quan la meva sang,
modifiqui com cal
el meu cos,
com tu ja saps,
com tot bon amant.
I així, com si
fóssim ja tots dos
a poc a poc
fins el darrer esglai
m'aniré deixant
i amb l'enyor
de no tenir-te,
una vegada més
ben a prop
sabré com mai, amor,
que un altre cop
amb tu distant
de nou t'hauré estimat.