AMOR de XAT

AMOR DE XAT

Fou del no res
com l'amor ens aparagué
i sense adonar-nos-en ben aviat.

Jo com sempre i habitualment,
davant el meu PC.
Per mi, fou un vespre quotidià d'hivern
on entrar a qualsevol dels xats
ja m'anava bé.

Vulgué cercar llavors, el millor nik,
que d'una part,
denotés sobre tot, feminitat
i a part, és clar, de tots, fos el més bonic.

És ben cert
com l'encert quedà segellat aquella nit.

Primer, fou llegint-te
que vares anant seduint-me.

Més tard,
gosares oferir-me la cam
i aparegué la teva preciosa i dolça imatge
que vingué, com restava esperant,
complementada amb una melosa veu.

No sé pas ni recordo ara,
quin fou el nostre concís llenguatge
però com arrossegat per un plaent,
dolç, i delirant guiatge,
vas fer que des d'aquell precís instant
em fessis ja ben teu