Amor capgirat

AMOR CAPGIRAT

Volíem, a pleret,
com gairebé cada nit
des que som amants,
gaudir dels nostres cossos
nus, junts, galants i units
perquè sentissin de nou
el plaer de ser estimats.

Recordo el teu cos sensual,
que dolçament es volgué agitar
situant el teu coixí i el cap
vers el nord habitual,
i el meu cos, vora el teu, és clar,
deliberadament capgirat.

El ulls badocs. Llurs mirades
solament gaudien aleshores
el reclam de passió i de foc
que, mútuament, tan ostensibles,
ens oferien les nostres imatges.

Ja no hi hagué temps ni lloc
per a emotives i dolces paraules.
De cop, els meus ardents llavis
s'uniren atrets als teus altres,
i els teus, més roents, si cap,
sobre la meva creixent masculinitat.

Foren moments propers al desmai,
els viscuts en el joc d'escalf i d'esguards.
Són aquells que no voldríem que finissin mai
i que sols fossin trencats per l'obligat esglai
que suposa el plaer d'haver-nos estimat.