Amnèsia

Un relat de: Lady_shalott

Camina, i vetlla a estones,
buits de memòria l'esperen al llit,
s'empassa les hores pàl·lida,
inquieta, la mirada nerviosa,
un so rere l'altre,
la desvetlla.

Crema el repòs, i els llavis
s'estremeixen breus, la mirada
inescrutable enyora el son,
i el cos enfebrat, abatuda
s'atura per instants,
perquè no sap on és.

Què ha perdut, què s'ha deixat?
La joventut a la cantonada
cantant les festes,
neguiteja el silenci amb un plor
agut, tremolosa a tothora,
s'ofega.

Deixa de patir, de parlar,
de contar amb els dits el dies
de pors i d'insomni,
dèbil i llastimosa s'ha tornat,
i s'enfonsa enyorada d'algú,
oblidada.

Amb un mocadoret
de seda lligat al front,
camina recitant fragments de poema
i escopint el fum sota el nas,
qui ho diria! que encara
no té els vint.

Però que ja se sap
com va morir, grapejant
l'aigua del mar, i pensant
que en respirava,
que tota ella tenia el seu nom,
fins que els pulmons s'ompliren
de cant, i l'abisme escumós
li trencà la veu, i li deixà morta
i amarga la paraula.

Comentaris

  • SweetInnocence | 26-11-2007 | Valoració: 10

    M´agrada la manera en que has escrit el poema, amb aquest toc de tristor, i alhora amb aquest no-sé-qué de calidesa que t´acosta a la protagonista i fa que per uns moments, els seus sentiments siguin els teus...
    una dolça abraçada,

    SweetInnocence

    PD: Gràcies pel comentari, tenies raó, és soledat, el que passa és que vaig escriure´l a classe i quan vaig arribar a casa ja no m´en vaig enrecordar de mirar-ho... en quant a la rima crec que en realitat el problema va ser que volia dir massa coses i no sabia ben bé com...

  • gypsy | 21-05-2007 | Valoració: 10

    el teu poema em recorda a algunes dones que han abandonat la paraula i han deixat la vida per voluntat pròpia. Em ve al cap la imatge de la Virginia Woolf endintsant-se a poc a poc dins les aigües del riu que la va acollir, sabent que aquell enfonsament clouria per sempre les seves paraules.

    Molts petons!.
    Un plaer llegir-te.

    gypsy

  • ginebre | 09-05-2007

    pogués encomenar-te un poc d'optimisme....
    Hola! Quina alegria la teva visita!
    Espero el teu rebrot, petit i imperceptible si vols, però amb tot el "punch" de la còsmica primavera.
    De sobte la incontenible pressió de la vida trencarà la càpsula de cel.lulosa i allà, minúscul però poderós, et picarà l'ullet el nou brot, el nou ull.
    :-) petons

  • Intensament obscur[Ofensiu]
    Antoni Casals i Pascual | 26-04-2007 | Valoració: 10

    No sé si hi ha desesperança (que no és el mateix que desesperació) o un pessimisme intens i autoreferenciat planant al teu poema. En tot cas, ens corprèn i ens impressiona...

  • mmm, ... [Ofensiu]
    OhCapità | 25-03-2007

    un poema de sensibilitat, de desesper per deixar de recordar, ... mmm, els records que ens encadenen a passar per aquesta vida terrenal, i ens flagel·len impunement les nostres ànimes sense recança, ... un poema bell, ... my Lady, ... recupereu la vostra calma, ... us estarem esperant, ... aquí sense vós no seria res igual, ... i de segur més buit, ...

    OhCapità.

  • Cada vers...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 25-03-2007 | Valoració: 10

    colpeja amb la força de la tristesa i d'una sensació de carreró sense sortida que esfaraeix , però al mateix temps els envolta la càlida bellesa d'aquests mots tant ben escollits i la tendresa amb que els has expresat.
    Una abraçada

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lady_shalott

Lady_shalott

73 Relats

315 Comentaris

85303 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)
___________________________

M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...

a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.

llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.

Novembre 2007

Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.


... : The lady of Shalott



qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------

Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.

Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.


(fragment del poema)
Alfred Tennyson