AMB QUI VAIG PARLAR ?

Fa un temps que treballava al Carrer de la Misericòrdia, cantonal al de la Fe i
molt proper a la Plaça dels Màrtirs. El meu treball consistia en vendre assegu-
rances de defunció. L’empresa asseguradora te nom de Santa.Adient oi ?

Pel treball ens recomanaven vestir de fosc i mai de la vida portar pantalons
texans ni colors vius. Vaig anar a aquest treball degut a la fallida de una empresa molt diferent, res a veure amb el mon dels segurs.

Al principi es feia una mica estrany parlar de lapides flors , incineracions i
òbits. Nosaltres en dèiem decessos. Mes al cap del temps t’hi vas acostumant.

Al mati es preparaven les visites, podien ser a clients o a no clients. Segons
el Cap nosaltres érem assessors,que visitàvem per recordar la bona pòlissa que
tenien i les noves cobertures que els havien posat.

La realitat era procurar fer una altre pòlissa . Podia ser Vida, Llar, Dental,
Medica, Pla de Jubilació o inclús una de Animals de Companyia.Es tenia de
vendre.
"
Un dia de tardor vaig trucar a una senyora que anomenaré Maria,era
clienta de Decessos segons una llista que m’havia facilitat el Cap

A las set en punt aparcava el meu utilitari en un lloc proper. Era una urbanit-
zació apartada del poble. Vaig agafar la carpeta amb els papers i com sempre
vaig consultar el nom i l’adreça. Si tot correcta. Vaig apropar-me al numero i
la meva sorpresa va ser veure una casa gran amb un jardí ple de males herbes.
Vaig trucar el timbre, desprès de comprovar que el nom era correcta a la bústia.
Ningú va respondre. Vaig treure el mòbil de la bossa i vaig marcar el telèfon.
Vaig sentir com sonava.

Un vellet que passejava un gos es va adreçar a mi. Senyoreta si truca aquí
no li contestarà pas. Fa dos anys va morir, no veu que la casa esta abandonada,
sols te de mirar el jardí, i el cadenat de la porta de ferro, no veu que fa anys
que no ha set obert ?

Fosquejava ,juro haver vist una ombra darrera una finestra. El mati amb qui havia
parlat ? Amb qui ?