Alliberació sobtada

L'aire llisca per a risc,
d'una barca vella i buida;
ella fa com si no hi és,
tampoc el mestre que la guiava.

D'aquest estil és la mudança
que el món faria de la seva pell;
però un pescador pobre i amb traça,
ha lliscat també de la barca.

Ni ella ni ell han tingut raó,
però el mariner cruel, binocles en mà,
no diu res a ningú i ningú el veu...
com pot ésser això una alliberació sobtada?

No cal ser vampir d'un castell,
per a ser tan boig amb tan mala gana;
i qui no n'ha vist imatges,
dins l'aparell al davant una sola vegada?