ALGÚ CONEGUT

Una amiga escriptora a qui jo la veig com una persona coneguda intel·lectualment i a qui tinc un respecta infinit, una vegada em va provar de desistir de què la veies així i em va explicar aquesta història que ús transcriveixo. En aquest món no som res amiga va dir, ara t'explico, suposo que així ho tindràs present hi i va dir :

Ja portava escrites una colla de novel•letes per infants, un dia en un col·legi la Directora del Centre va recomanar el meu llibre el varen llegir i tots contents, els nens i jo mateixa, era la primera vegada que em passava una cosa semblant.

Al Juny em varen dir si volia anar a fer una petita xerrada sobre el llibre en qüestió i el fet que jo escrivia per nens i adolescents. Varen dir que em pagarien el viatge i alguna cosa més. Jo no vaig ni fer cas de tot això, estava massa cofoia , era el primer lloc que em reclamaven la presència.

La xerrada va anar realment bé, tenint em compte que no havia fet mai. Estava satisfeta de mi mateixa. En marxar es va acostar la representant del AMPA i em va lliurar un petit xec. Jo vaig refusar dient que no valia la pena, que ja estava contenta d'haver pogut parlar i conèixer el bonic poblet.

La dona en vista de què deia això , va dir, accepti el xec el cobra i ens fa transferència dels cinquanta euros pel fons del col·legi. No cal dir que jo vaig acceptar gustosa, vaig treure un bitllet del moneder i li vaig lliurar. Un cop fet li vaig preguntar perquè feien servir aquest fons del col·legi que tenien?

La dona tota ufanosa va dir, miri el farem servir l'any proper per fer venir algú amb cara i ulls a parlar de literatura, dispensi eh !, vull dir algú més conegut que vostè.

Ja ho veus Montse, ningú es ningú en aquest mon i menys en un petit poble de Catalunya i va riure. Jo no li vaig pas preguntar quin poble era. Que quedi en l'anonimat,com el nom de la meva amiga.