Al compàs de les rates!

Un relat de: BARBABLAVA

Caminava descompassadament, deixant lliures els llargs braços i fent gestos extravagants. La gent se'l mirava de reüll i malament. Es sortia de la seva normalitat. I això els feia ràbia... Possiblement perquè a ells els encantaria sortir també d'aquesta gàbia de convencions que els nostres avantpassats van començar a modelar i que tots nosaltres; si més no la majoria, hem acabat d'esculpir. I ens hi hem assegut i ens hi recolzem. Per això quan algú no fa l'estipulat per les lleis, ens veiem amb la potestat de poder-li retreure, de dir-li que està guillat, i ens en riem d'ell i li aconsellem cínicament o amb males puces que vagi a un sanatori... El que sembla que no acostumem a recordar és que les lleis, les escriuen els poderosos, i moltes d'elles serveixen perquè aquests cacics puguin conservar el seu poder i seguir fent lleis, com una roda que mai no s'atura. I menys avui, que la idea de revolució sembla ben oblidada al calaix de les pel·lícules polsoses en blanc i negre. I així secularitzem les desigualtats. Tots, almenys la immensa majoria, en som còmplices, perquè, quasi des que naixem estem inmersos en aquesta merda… on les rates triomfen!

Caminava descompassadament, amb les grenyes lliures per la cara. Repartia brots anarquistes i originalitat per allà on anava, fins que li van insonoritzar el cervell; i ja no s'atreveix a cridar per por a les represàlies.


Quina llàstima... era jo!

Comentaris

  • menys mal[Ofensiu]
    XvI | 14-04-2005

    Menys mal que eres tú, per un moment m'he pensat que era jo.

    Despren força mala llet aquest text.

    salutacions

  • ets "raru"...[Ofensiu]
    FRAN's | 09-11-2004

    frase que en diuen (tot i que sense mala intenció) molts dels meus amics. descripció que responc amb un -i k duri!-

    relat original i molt atractiu d lleghir, m'ha agradat

    FRAN's

  • Revolució... revolució...[Ofensiu]

    Què és això de revolució? Ah, sí, home, sí, allò d'aquell... sí, coi, com es deia? Ché Gavara... no, Govara... no, Guevara, sí, aixó, Guevara. Sí, sí, era allò... però en què consistia, aquest allò? Era una espècie de trencar esquemes, em penso que en deien... Però que caram vol dir això? Trencar esquemes? Com es trenquen els esquemes? Jo només en sé fer per quan tinc exàmens, però de trencar-los, ni papes!

    Ironies apart, certament, poses de manifest un tema preocupant: la falta de criteri personal i social. Avui en dia som màquines al servei d'un sistema i la literatura s'està convertint en l'única vàlvula d'oxígen per a una societat que està en camí de convertir-se en massa rovellada. Rates... pobres bèsties, mira que comparar-les amb segons què ;-)
    Gràcies per posar sobre la taula aquest tema realment angoixant.
    Salutacions,

    Vicenç

  • Eres tu![Ofensiu]
    Lavínia | 29-10-2004

    M'ha recordat un conte de Guy de Maupassant, un altre de Borges, un altre de... el que és cert és que l'altre jo (passat, present o futur) ens sobta a nosaltres mateixos. Oi?

  • Volar?[Ofensiu]
    Maragda | 28-10-2004


    I tant que volo! Volo potser més del que voldria. Sempre imaginant i creant móns propis tancats dins una cuirassa i envoltada per la inhòspita estepa de la solitut. La solitut, que sovint apareix acompanyada de la incomprensió, que tant pot ser la teva en quant a la vida, com la dels altres en quant a tu.
    Em sembla que no hi encaixo gaire aquí. A l'"ara", vull dir. Moltes vegades tinc tendència a idealitzar èpoques passades per a fugir d'aquesta. I no obstant, si hom creu en el renéixer constant, per assolir una evolució espiritual, probablement ja hi hem viscut en el passat, encara que no ens en resti més que el deix d'algun record o sensació.
    I l'escriure, per a mi, acaba sent una mena de vàlvula que em permet mostrar petits fragments del meu interior.

    Dius que t'he captivat? M'agradaria, per què a través dels teus escrits, que segueixo, tu també em captives.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de BARBABLAVA

BARBABLAVA

42 Relats

326 Comentaris

75218 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
He perdut l'ahir
en allò fugaç de la memòria.
I ara em llepo les ferides
sense saber d'on provenen.
He perdut l'equilibri entre passat i futur
i la memòria a llarg plaç
i les aspiracions llunyanes...
I ara, visc només
en aquest present tant emocionant
que m'esgarrapa
i és un goig sentir la seva urpada
esquinçant-me la pell
mai prou colrada.