Al compàs de les rates!

Menys mal que eres tú, per un moment m'he pensat que era jo.

Despren força mala llet aquest text.

salutacions

frase que en diuen (tot i que sense mala intenció) molts dels meus amics. descripció que responc amb un -i k duri!-

relat original i molt atractiu d lleghir, m'ha agradat

FRAN's

Què és això de revolució? Ah, sí, home, sí, allò d'aquell... sí, coi, com es deia? Ché Gavara... no, Govara... no, Guevara, sí, aixó, Guevara. Sí, sí, era allò... però en què consistia, aquest allò? Era una espècie de trencar esquemes, em penso que en deien... Però que caram vol dir això? Trencar esquemes? Com es trenquen els esquemes? Jo només en sé fer per quan tinc exàmens, però de trencar-los, ni papes!

Ironies apart, certament, poses de manifest un tema preocupant: la falta de criteri personal i social. Avui en dia som màquines al servei d'un sistema i la literatura s'està convertint en l'única vàlvula d'oxígen per a una societat que està en camí de convertir-se en massa rovellada. Rates... pobres bèsties, mira que comparar-les amb segons què ;-)
Gràcies per posar sobre la taula aquest tema realment angoixant.
Salutacions,

Vicenç

M'ha recordat un conte de Guy de Maupassant, un altre de Borges, un altre de... el que és cert és que l'altre jo (passat, present o futur) ens sobta a nosaltres mateixos. Oi?

I tant que volo! Volo potser més del que voldria. Sempre imaginant i creant móns propis tancats dins una cuirassa i envoltada per la inhòspita estepa de la solitut. La solitut, que sovint apareix acompanyada de la incomprensió, que tant pot ser la teva en quant a la vida, com la dels altres en quant a tu.
Em sembla que no hi encaixo gaire aquí. A l'"ara", vull dir. Moltes vegades tinc tendència a idealitzar èpoques passades per a fugir d'aquesta. I no obstant, si hom creu en el renéixer constant, per assolir una evolució espiritual, probablement ja hi hem viscut en el passat, encara que no ens en resti més que el deix d'algun record o sensació.
I l'escriure, per a mi, acaba sent una mena de vàlvula que em permet mostrar petits fragments del meu interior.

Dius que t'he captivat? M'agradaria, per què a través dels teus escrits, que segueixo, tu també em captives.