Ajornada sine die l'exposició "PRIETAS LAS FILAS: Adoctrinament en l'Espanya de Franco".

El divendres 13 de juliol vaig anar al Museu Valencià d'Etnologia (MuVE), a un concert del cicle ETNOMUSIC. Un cop ocupat el seient, vaig tornar al vestíbul per agafar una guia de l'exposició "PRIETAS LAS FILAS: Adoctrinament en l'Espanya de Franco", que suposava que s'havia inaugurat el dia abans. En no trobar-ne cap, vaig preguntar a un empleat del Museu, que em va informar que la inauguració l'havien suspesa perquè l'exposició s'ajornava sine die, vaig entendre que per problemes de disponibilitat d'espai. Cercant a Internet, he trobat una referència a un llibre, escrit per Andrea Moreno i José María Candela i editat per la Diputació de València (serà el catàleg?), del que no s'aporten més dades.

Ignoro si, com m'han dit, és un problema "tècnic", si té a veure amb les investigacions judicials pel possible fraccionament de licitacions en activitats culturals i lúdiques (que afecten el Servei de Cultura Festiva de l'Ajuntament de València i, pel que fa a la Diputació, el MuVIM, però no pas el Centre Museístic "La Beneficència" on es troba el MuVE) o té a veure amb les concentracions d'ultres en el Valle de los Caídos, que de moment ja han aconseguit que el Govern de Pedro Sánchez es fes enrera pel que fa al compromís d'exhumar les restes de Franco aquest juliol.

Crec que és un error arronsar-se davant d'una reacció perfectament previsible, perque el sector més radical del franquisme sociològic de què parlava en el penúltim relat resultarà cridaner per la simbologia exhibida i l'agressivitat dels manifestants, però no és pas massa nombrós. Fins i tot el sector més moderat, aquell que caracteritzava per opinar que "amb Franco es vivia millor" com qui no vol la cosa, tampoc no representa la fracció majoritària de l'electorat de dretes, que ara combrega amb els dogmes del neoliberalisme. I aprofitaré per rectificar la descripció que en feia, d'aquell col·lectiu: en l'última reunió de la tertúlia de la pizzeria vaig apreciar que la majoria dels assistents era més progressista del que m'havia semblat veient el seu desinterés per la CARTILLA MODERNA DE HISTORIA DE ESPAÑA de 1952. Això sí: progressistes dintre d'un ordre.